Quim Frigola, el Leonardo da Vinci de l’esquí

No hi ha terme mig amb Quim Frigola. Hi ha persones que desperten o una gran simpatia o una gran animadversió. Hi ha persones que te les trobes de cara en un saló professional i fas un pas a la dreta per saludar-les sigui com sigui i hi ha unes altres que per no coincidir en el joc de mirades fan un pas a l’esquerra mirant de refugiar-se en la multitud. Ell ho sap, i en això ens assemblem, va la seva. Sap que no pot tenir a tothom content, que no es pot donar de beure a tothom, i que sempre hi haurà alguna boca que es quedi assedegada i altres que per més que les enriqueixis amb aigua encara renegaran.

Fidel a aquesta filosofia en Quim Frigola ha sabut fer el seu camí, no exempt de dificultats. Coneguts per molts com un gran skiman després dels molts anys que s’hi ha va dedicar, també va ser comercial d’algunes marques i distribuïdor d’unes altres, fins que un dia li va sorgir una oportunitat molt maca. D’aquelles finestres que se’ns obren al davant de tant en tant i per les que entra un aire que ens omple els pulmons: dissenyar i desenvolupar els esquís de la marca italiana Vist. Ell, que sí, que podia saber molt d’aquest món, podia tenir molts coneixements teòrics, però mai havia parit un esquí. Una tasca difícil i decisiva en el desenvolupament d’uns esquís, que ell va assumir amb la il·lusió del nen a qui li posen els seus primers esquís als peus.

[ENTREVISTA DE TÚ A TÚ AMB QUIM FRIGOLA EN AQUEST ENLLAÇ]

Una feina que molts de nosaltres pagaríem per tenir-la una temporada i que li ha permès tenir 19 models ‘made in Frigola’ en el catàleg de la firma Vist i que presenta gairebé sempre la mateixa agenda: pensar i dissenyar models, formes i figures en un pis de Llívia, provar aquestes creacions a les pistes de Masella o Les Angles i de tant en tant anar a Gènova, la casa mare de Vist, per posar fil a l’agulla i mantenir el contacte amb la mà que et dona de menjar. Molts faríem cua per una feina així: solitària, sí, i anònima, també, però romàntica i molt gratificant.

Espavilat on els hagi

Quim Frigola té contacte amb el món de la neu i dels esports d’hivern gairebé d’ençà que té ús de raó. Aquesta és la 45a temporada que treballa vinculat al món de l’esquí. Quan encara no tenia 14 anys arreglava esquís a una botiga del barri de Sants, Barcelona, a Can Tous. Li van oferir anar a fer de control a les curses a la muntanya. Li pagaven, quan ho recorda els seus grans ulls s’obren de bat a bat, 1.100 pessetes l’any 1976 per un dia, més el viatge i l’allotjament. “Era una fortuna. Guanyar 2.200 pessetes un cap de setmana a ‘pan y cuchillo’ em feia sentir com el rei del món i veia gent que s’ho passava molt bé”, recorda en Quim.

A casa seva no hi havia tradició per l’esquí. El seu pare era fonador de bronze i quan els va dir que volia esquiar la resposta va ser que aquest era un esport de risc, que ells no el podien ajudar i que es busqués la vida. I vaja si ho va fer! Tant, que no ha deixat d’esquiar ni un sol dia perquè no tingués calers. Ara fa uns 27 anys que viu a Llívia, on va instal·lar la seva oficina i des d’on pensa en els esquís que després la marca Vist treu al mercat. Aquesta petita marca italiana, com moltes altres dins d’aquest món, i com passa en moltes altres àrees de la vida, va passar per moments delicats, fins el punt que el seu fundador li va encarregar al bo d’en Quim Frigola dissenyar un esquí. “Una decisió complicada, perquè primer t’has de plantejar quin tipus d’esquí vols fer, com el vol, per què… Tens l’opció de mirar el mercat i fer alguna cosa que s’hi assemble o l’opció d’inventar quelcom del tot nou, i vaig optar per aquesta segona opció”, afegeix aquest skiman de cap a peus mentre no treu la vista de la col·lecció 2018-2019 que ens estava ensenyat a la passada edició d’Ispo.

Comença la revolució

Altres, davant d’aquest gran repte s’haguessin tirat enrere, haguessin donat les gràcies per la confiança i s’haguessin tornat a casa, com aquell que diu, amb la cua entre les cames. Però els que coneixen, encara que sigui d’oïdes, a Quim Frigola, saben que les paraules renúncia o impossible no figuren al seu vocabulari. “Vaig agafar el millor tros geomètric fabricat fins aleshores i vaig intentar empalmar-lo, i em va sortir una espàtula de freeride, un patí d’eslàlom i un perfil de cua modificat de Supergegant”. Un esquí que li oferia un munt de possibilitats. “Amb l’espàtula de freeride em poso per allà on em dona la gana, ja sigui neu dura, pols o un ‘patatal’. Amb el patí d’eslàlom em puc posar sobre neu dura i l’esquí aguanta el que vulguis i, amb el perfil de cua que té, quan estàs a tres quarts del viratge surts a tota pastilla”. Acabava de néixer la primera criatura Vist sota la firma de Quim Frigola: el Revolution.

Després ja van venir el 2.0 —el mateix esquí sense rocker, molt més agressiu—, el 3.0 —sense rocker i amb fibra de vidre—, el 4.0 —amb fibra de carboni i rocker— i el nou de trinca per aquest hivern, el 5.0 triaxial. Un esquí que dona una gran resposta i que gràcies a la fibra triaxial creuada que incorpora és molt més rígid que els anteriors.

La producció de la marca Vist està en uns 1.200-1.500 parells d’esquís. En Quim ens garanteix que el gruix de la fabricació es fa a Itàlia, menys el seu que es fa a Polònia, degut a la tecnologia que pot oferir aquest fabricant. D’aquests prop de 1.500 parells d’esquís, 19 han estat obra seva. Com podem saber si són teus uns esquís, li preguntem? “Normalment els meus esquís acostumen a no ser metàl·lics. De fet, a la col·lecció d’aquest any només en tinc un. Procuro no fer esquís metàl·lics i una mica diferents del que hi ha al mercat”, afegeix. I, com van a la neu? “Vine un dia i els provem” contesta. Doncs cap allà hi anirem.