L’Estratègia del Pirineu prioritza 14 projectes transformadors per garantir un futur sostenible
El Govern presenta el que ha de ser el full de ruta consensuat per a un desenvolupament socioeconòmic sostenible i amb segell propi de les vuit comarques pirinenques i l’Aran. Un cop acordats aquests projectes, el Govern redactarà durant aquest any el Pla d’acció 2024-2030 per concretar el seu desenvolupament i les fórmules de participació dels diversos agents implicats. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, anuncia que el Govern invertirà 4 milions d’euros en la construcció del nou edifici del Centre INEFC Pirineus
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i Pons, i el conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, han presentat avui a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) l’Estratègia del Pirineu, concebuda com el full de ruta per guiar el desenvolupament sostenible de vuit comarques pirinenques i de l’Aran els pròxims anys amb un segell i identitat propis, basada en la participació i la concertació de tots els nivells de l’administració i tots els agents socioeconòmics del territori. Fruit d’un procés de participació, l’Estratègia s’estructura en vuit eixos temàtics i proposa inicialment 14 projectes transformadors, amb capacitat tractora per generar al seu voltant noves oportunitats de desenvolupament econòmic.
L’acte de presentació ha comptat amb la participació del director adjunt del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTF) Francesc Cano; la tècnica de l’empresa de dinamització rural mOntanyanes, Sílvia Rodríguez, i la piragüista olímpica d’aigües braves Núria Vilarrubla Garcia. Cadascun ha exposat la importància dels eixos de l’Estratègia relacionats amb la seva experiència.
Creiem en els Pirineus, i per això mateix invertirem 4 milions d’euros per al Centre INEFC Pirineus, per al nou edifici que s’ha de construir
L’Estratègia del Pirineu vol impulsar el futur sostenible de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Estratègia haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions. Sobretot, és un procés de participació i concertació a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha volgut posar en relleu que “creiem en els Pirineus, i per això mateix invertirem 4 milions d’euros per al Centre INEFC Pirineus, per al nou edifici que s’ha de construir”. El projecte ha afegit,“ja està aprovat i esperem que ben aviat puguin començar les obres. Es tracta d’un edifici singular i que es fusiona molt bé amb l’entorn, amb criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient”.
El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha explicat que, “com a Govern tenim el compromís perquè la ciutadania del Pirineu tingui oportunitats per desenvolupar els seus projectes de vida”, que són “integrals, no només d’infraestructures o habitatge, i els hem d’abordar de forma diferent als diferents llocs del país”. “Treballar per a la Catalunya sencera vol dir les eines per als projectes de vida han de ser diferents segons el lloc on som”, ha volgut emfasitzar Fernàndez.
Així, l’Estratègia s’estructura finalment en vuit eixos temàtics consensuats i prioritza el desenvolupament de diversos projectes transformadors per cada eix. Aquests projectes han de beneficiar el màxim de persones i territoris del Pirineu, aprofitant les singularitats d’aquesta àrea, fomentant la cooperació publicoprivada i impulsant sectors estratègics:
1. L’habitatge, eina clau per a l’arrelament al Pirineu
Impuls dels plans d’habitatge del Pirineu amb fórmules i accions adaptades als territoris de muntanya. S’invertiran recursos per desplegar el futur Pla territorial sectorial d’habitatge, que preveu arribar, com a mínim, a 2.693 pisos destinats a polítiques socials l’any 2042 per assolir els objectius de les àrees de demanda acreditada.
Reforç de les oficines d’habitatge al Pirineu, amb més recursos tècnics i capacitat d’acció per incrementar el suport als ens locals. Promoure una estructura integrada per totes les oficines pirinenques que generi dinàmiques pròpies per respondre a la casuística del Pirineu.
3. El Pirineu, territori de coneixement
Ampliació i reforç de l’oferta universitària i de formació professional que es pot cursar al Pirineu. Juntament amb altres formacions especialitzades i adaptades a les necessitats del territori.
Coordinació, planificació i visibilització de les universitats, els centres de formació professional i contínua i les iniciatives de recerca que hi ha al Pirineu. Crear un grup de treball estable que projecti les actuacions a mitjà i llarg termini.
6. Una gestió forestal sostenible, la fusta com a recurs
Implementació de centres transformadors de la fusta com a material de construcció. Posicionar el Pirineu com a proveïdor de proximitat, actuant en tota la cadena forestal. També, promoció d’altres alternatives de bioeconomia forestal i de bioenginyeria.
Desplegament progressiu de xarxes de calor de biomassa als municipis pirinencs. Més suport tècnic i econòmic als ens locals i impuls a les inversions privades.
9. Un model propi de mobilitat pirinenca
Creació d’un sistema integrat de transport públic pirinenc. Potenciar els serveis específics actuals, com el transport a la demanda o els taxis regulars, així com millorar les connexions transversals entre les valls pirinenques i amb la regió metropolitana.
Priorització de les principals actuacions viàries, de xarxa pedalable i de millora ferroviària al Pirineu 2024-2030. Estudiar propostes de connexió ferroviària viables tècnicament i econòmicament; impuls de noves rutes ciclables, i impuls a les actuacions viàries més rellevants (com ara el 2+1 Berga-Bagà i la millora de l’eix de Comiols).
12. Innovació i qualitat en la producció agroalimentària
Implementació d’un servei de suport i dinamització per reforçar el sector primari i de transformació agroalimentària. Una estructura estable per enfortir les diverses iniciatives de dinamització existents, amb atenció al relleu generacional.
Reforç de les marques pròpies dels productes agroalimentaris pirinencs. Analitzar les marques de DOP o IGO existents i reforçar-les.
15. Un turisme pirinenc integral, regeneratiu i sostenible
Transformació de les estacions d’esquí en estacions de muntanya 365 dies. Diversificar les activitats que ofereixen per desestacionalitzar el turisme, atreure nous públics i actuar com a punts de redistribució de visitants cap a altres llocs d’interès propers.
Foment de la mobilitat turística descarbonitzada i sostenible per accedir a espais naturals i punts d’interès. Estendre la regulació d’accés a més espais naturals i promoure alhora l’arribada amb mitjans públics o sostenibles.
18. El Pirineu, un gran espai esportiu a cel obert
Impulsar activitats de foment de l’esport i l’activitat física de disciplines genuïnament pirinenques (neu, aigües braves, alta muntanya). Incrementar el suport a entitats esportives del Pirineu en l’organització de proves d’àmbit nacional, estatal i internacional.
20. Un Pirineu compromès amb les energies renovables
Reforç de les oficines comarcals de transició energètica. Dotar-les de més capacitat i recursos tècnics per acompanyar els ens locals en l’elaboració de projectes viables.
El Consell Executiu preveu aprovar l’Estratègia del Pirineu en la sessió del pròxim 11 d’abril. Després, durant aquest 2023, el Govern redactarà el Pla d’acció 2024-2030, que detallarà com es desenvoluparan els projectes de transformació, la participació dels diversos departaments de la Generalitat i les fórmules per fer-ne el seguiment.
Un procés participatiu des de la base
Per elaborar l’Estratègia presentada avui, el Govern va impulsar, entre setembre i desembre de 2022, un procés participatiu ciutadà. Així, es van celebrar quatre sessions telemàtiques sectorials per recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti. El procés va continuar amb sessions territorials presencials de debat al Pont de Suert, Tremp, Puigcerdà i Berga, i va concloure amb una assemblea territorial presencial a la Seu d’Urgell. En total, es van recollir 244 propostes. Paral·lelament, es va mantenir oberta la possibilitat de veure les sessions i de formular propostes mitjançant el portal de participació ciutadana de la Generalitat, participa.gencat.cat.
Amb la voluntat de reforçar l’elaboració compartida amb el territori d’aquest full de ruta, posteriorment es van mantenir vuit reunions amb alcaldes i alcaldesses de les comarques pirinenques, una reunió amb la síndica d’Aran i una altra amb el Conselh de Bailes d’Aran. Finalment, es van dur a terme vuit reunions tècniques en línia amb una cinquantena d’agents sectorials.
