Víctor Gil: “Fischer no té res que veure amb les marques que estan en mans de grups d’inversió, on tot és molt més fred i sense tant de carinyo»
La marca d’esquís Fischer és present a les nostres muntanyes gràcies a la distriuïdora Excens Sports. Ens reunim a la seu de Barcelona amb el màxim responsable, Víctor Gil, i aquesta és bona part de la conversa que vàrem tenir
Text i fotos: Celes Piedrabuena
Què representa per a la marca i per a vosaltres que Fischer arribi als cent anys?
Jo personalment porto 24 anys a Fischer. Al final, sóc un dels més veterans i he estat portant la marca a Espanya desde fa 24 anys. Per a mí, quan treballes a Fischer, és veritat que és una empresa 100% familiar, que no pertany a cap fons d’inversió. És la única empresa d’esquí familiar i és veritat que quan treballes amb ells tens la sensació de trebalar amb una familia, perquè t’ajuden quan hi ha mals moments. Nosaltres també els hem ajudat a ells quan han tingut mals moments i per això la relació que mantenim plegats és especial i bonica.
Com es nota aquesta vessant familiar?
Per exemple, pel que fa a la fabricació del material són molt honestos. Igual a nivell de màrqueting no juguen a la Champions, però també en aquest aspecte són capaços de guanyar a qualsevol. I això és posible perquè cuiden molt la qualitat, la construcció, la innovació a l’hora de fabricar els esquís, el lligam amb els corredors i la Copa del Món per fer producte i també treballen com una familía. Jo que he estat a moltes reunions en aquests 24 anys i la sensació que sempre he tingut ha estat molt maca. No té res que veure amb les marques que estan en mans de grups d’inversió, per exemple, on tot és molt més fred i sense tant de carinyo.
I a dia d’avui segueixen fidels als seus origens.
I tant. Fischer de fet va començar al 1924 fent carros, no feia esquís en un primer moment. Després va començar a fer esquís d’alpí, després a fer esquís nòrdics, on Fischer és tot un referent amb un 60% del mercat, i sempre Fischer ha estat una marca d’esquís i el més important en una marca d’esquís és el cor, el cor dels esquís, la construcció i la tecnologia.
Fischer passaa per un moment dolç. Cada vegada estem més forts a Estats Units, que era un mercat que sempre ha estat una mica complicat per a una marca europea com Fischer. Som molt forts a Àustria, a Itàlia, a Espanya tenim una buona quota de mercat
Però per seguir sent un referent s’ha de tenir un bon departament d’I+D, com s’ho fan per seguir innovant i no perdre l’esència?
La part d’I+D la fan a Ried (Àustria), on tenen les oficines centrals i una de les fabriques, on treballen 500 persones. Allà es desenvolupa tot a nivell d’I+D, evidentment d’un any per l’altre i parlant amb els enginyers i am els corredors, amb les sensacions que ha de tenir cada producte. Després, la producció dels esquís de gamma mitja i alta es fan a Àustria i tots els esquís de gamma mitja i els de lloguer es fan a Ucraïna.
La marca Fischer, passa per un bon moment?
Sí, pasa per un moment dolç. Cada vegada estem més forts a Estats Units, que era un mercat que sempre ha estat una mica complicat per a una marca europea com Fischer. Som líders, som molt forts a Àustria, a Itàlia, a Espanya tenim una buona quota de mercat i en general a Europa estem molt bé. El que ens ha permès ser més globals i més importants és el desenvolupament de les botes d’esquí, que vam començar amb el tema del Vaccum, de tota la personalització de la carcassa, fer la bota a mida ha donat un valor a la bota, a la manipulació de la bota de cara al client, que ha fet que altres marques ens seguissin i el que ha fa que avui dia la bota sigui un dels segments més importants en una botiga d’esquí, ja que ho han de manipular i fer a mida. No és tant fàcil vendre una cosa tant específica i técnica on line, i les botigues of line tenen molta força i tracte amb el client.
Fischer sempre ha apostat per la Copa del Món de salts. I hem de dir que és més per un tema d’imatge ja que no se’n ven ni un
Com está el percentatge de venda de botes i esquís de Fischer?
A nivel d’Espanya està gairebé al mateix percentatge, i a nivell internacional está més o menys dos esquís una bota. És a dir que a nivell internacional encara hi ha marge per crèixer en venda de botes.
Fischer encara és una marca important en la Copa del Món de salts, competició de la que s’han borrat altres marques.
Sí, Fischer sempre ha apostat per la Copa del Món de salts. I hem de dir que és més per un tema d’imatge ja que no se’n ven ni un. Tots els que es fan són pels corredors i realmente ens ha funcionat nolt bé. Va haver-hi uns anys que hi havia altres marques ‘alpines’, però no han anat deixant. Al final, l’esquí de salts requereix d’uns construcció molt complicada. El nucli és com el de l’esquí de fons, perquè són nuclis d’esquís molt lleugers, però per dins és cartró enganxat.
Nosaltres volem apostar a mig termini per vendre directament al client, ja que trobem que és una forma d’arribar directament al consumidor amb tot el nostre catàleg
A dia d’avui dóna la sensació que el gruix de les vendes es fa per Internet i que ja es lloguen més esquís que es venen.
Fischer té una molt bona col.lecció de lloguer. De fet té la mateixa gamma de venda duplicada en lloguer. És a dir, que a nivell de qualitat i models donem resposta a tots els esquiadors i nivells. El lloguer és molt important, jo crec que a Espanya deu ser el 30% de les vendes. Nosaltres un 30% dels nostres esquís els venem per lloguer, ja sigui lloguer de pista, lloguers de primera línea o lloguer per les botigues, que tenen més esquís de gamma alta. El lloguer és important i no és ven online. El mercat online és molt important. A Espanya tenim un operador molt fort que ven a tota Euopa i cada vegada está venent més perquè altres operadors europeus estan patint.
I com porten aquesta situació les botigues tradicionals?
Bé, crec que tothom accepta que són diferents canals de venda. Online tens uns serveis i offline uns altres. Al final, la botiga especialista ha de treballar en mimar molt al client i ser molt especialista, arreglar-li els problemas que pugui tenir i donar-li suport.
De cara al futur, cap a on va Fischer?
Nosaltres volem apostar a mig termini per vendre directament al client, ja que trobem que és una forma d’arribar directament al consumidor amb tot el nostre catàleg.
És a dir, que l’esquiador entri al web de Fischier i compri el que vulgui. Això ja ho fan altres marques.
Sí, ja ho fan altres marques. A nivell internacional Fischer ja ha començat amb algun mercat i encara no hem entrat amb aquest tema al mercat espanyol. Això ha der servir més que per vendre perquè el públic conegui tot el catàleg que tenim, que conegui tot el nostre stock. És a dir, que si un producte está disponible al web de Fischer pot anar a una botiga física a demanar-lo i sempre respectant els preus de venda al públic. Crec que és una bona opció pel client final. També estem treballant amb el tema dels stocks de les botigues. Això hi farem sempre respectant als clients especialistes, que al final són pocs, però són molt bon prescriptors i molt importants per a una marca com nosaltres o qualsevol marca.
M’esteu dient que el client de Fischer és fidel a la marca?
Sí, tenim un client molt fidel, inclús en botes, que fa poc temps que les tenim. La gent está contenta i reposa. Al final, Fischer sempre és una marca que desde que jo treballo amb ella, com et deia a l’inici fa 24 anys, sempre ha estat tercera, quarta o cinquena. Sempre ha estat allá i té una quota del mercat aproximada del 9% i anem bé. Som una marca amb la que el client final está satisfet, amb el producte i amb el servei.
Els nostres esquiadors ho estan fent bé a les millors competicions. Paguem poc i quan són bons ens els foten, però cuidem molt la cantera i molta gent jove comença amb Fischer i de fet ara és un esquí bastant buscat a la Copa del Món
Si m’hagués de recomenar tres o quatre esquís referents en el catàleg d’aquest hivern, quins triaria?
Un de forapista, un Ranger 90 o un Ranger 96, que al final és fora pista però també et permet esquiar bé a la pista; a nivell de pista recomenaria la nostra línea The Curv, que tens des dels GT, passant pel DTX o el DTI, que són diferents construccions per diferents client. Un de dona, que a més és molt maco, el The Curv GT80, que tothom que l’ha esquiat al.lucina i l’estem venent molt bé, i de nen l’RC4 Junior.
En tots aquesta anys Fischer s’ha mantingut fidels al seu color groc, però d’on vé el fet de servir aquesta tonalitat?
Ve, una mica… sempre ha estat un color molt de curses i al final Fischer sempre ha estat molt de competició. Els nostres esquiadors ho estan fent bé a les millors competicions. Paguem poc i quan són bons ens els foten, però cuidem molt la cantera i molta gent jove comença amb Fischer i de fet ara és un esquí bastant buscat a la Copa del Món. El que pasa és que arribem fins a on arribem, però és un esquí que té molta demanda pels corredors. Al final, el groc és competició i se’ns ha quedat. Està molt bé que un color t’identifiqui com a marca.
Finalment, aquest hivern, perquè hauria de comprar-me uns esquís o unes botes Fischer i no els d’una altra marca?
Perquè el producte és bó, perquè jo sé que em servirà pel que el necessito. Se que és una bona construcció, ser que són nuclis de fusta, que tenen més durabilitat, que al final un esquí de fusta no és que sigui millor que un altre, però té més durabilitat, les condicions i la flexió de l’esquí dura molts més anys sense perdre les seves característiques. I perquè ser que Fischer és una marca que treballa molt bé el producte.
