Les estacions d’esquí catalanes a l’avantguarda tecnològica amb l’ús de la Intel·ligència Artificial i la gestió sostenible de la neu

L’ACEM ha organitzat unes jornades professionals a Baqueira Beret per mostrar la complexitat i la innovació que s’amaga darrere de la preparació de les pistes. Professionals referents de Baqueira Beret, FGC TURISME i Masella han analitzen el futur del sector centrat en la seguretat, l’eficiència mecànica i la digitalització

L’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM) ha portat a terme aquest desembre a Baqueira Beret unes jornades tècniques que han permès descobrir «les estacions des de dins». Durant dos dies, experts del sector han posat en relleu com la sostenibilitat, la innovació, la seguretat i la Intel·ligència Artificial (IA) estan transformant la gestió de les estacions d’esquí catalanes, amb un protagonisme especial de Baqueira Beret, les estacions d’FGC TURISME (La Molina, Vallter, Vall de Núria, Espot Esquí, Port Ainé, Boí Taüll) i Masella.

L’art i la física de la neu

Un dels eixos centrals ha estat la gestió de la neu, un factor clau per a l’experiència de l’esquiador i la durabilitat d’aquest recurs. Ignacio Sacau, un dels maquinistes més experimentats en el trepitjat de pistes de Baqueira Beret, ha explicat com l’ús de maquinària d’última generació permet una optimització absoluta de la neu produïda i la caiguda del cel. Sacau ha destacat que el trepitjat no és només una qüestió d’estètica, sinó una eina de sostenibilitat que permet allargar la temporada amb el mínim consum hídric i energètic.

Santiago Lázaro (Casli) i Aureli Bisbe (president d’ACEM) han destacat el paper de la Intel·ligència Artificial en l’anàlisi de dades meteorològiques i de consum per predir les necessitats de les estacions

Aquest expert ha detallat que la satisfacció de l’esquiador depèn d’un procés anomenat «sinterització»: la neu necessita entre 4 i 8 hores de repòs després de ser treballada per «lligar-se» i endurir-se. Alhora, Sacau ha destacat que el trepitjat és «física aplicada» que transforma un material de baixa densitat en una superfície apte per a l’esquí turístic i, amb més feina, també per a l’alta competició utilitzant la fresa per barrejar neu amb aire abans de planxar-lo. També ha posat en valor el treball de precisió en zones com els Snowparks, on s’utilitza maquinària específica per esculpir estructures amb precisió quirúrgica.

Dels cavalls a l’hidrogen
En aquesta mateixa línia, Jesús María Fernández, mecànic especialista de Baqueira, ha detallat l’evolució tecnològica de les màquines trepitja pistes. La mecànica actual, cada cop més complexa i tecnificada, permet una precisió mil·limètrica i una reducció dràstica de les emissions, el que permet una transició cap a una muntanya més neta.

Les jornades han refermat que el sector de la neu a Catalunya no és només esport i turisme, sinó un motor econòmic i tecnològic capdavanter compromès amb el territori, la sostenibilitat i la seguretat

Fernández, durant la seva intervenció, ha fet un recorregut des dels orígens de la tracció animal fins a les actuals màquines amb sistemes de cabrestant (winch) que permeten treballar en pendents de més del 45%. Alhora ha assenyalat que el futur del sector passa per la descarbonització, amb la introducció de combustibles com l’HVO (oli vegetal hidrotratat) que redueix les emissions de CO2 en un 90%, i el desenvolupament de màquines d’hidrogen i elèctriques de zero emissions.

Geolocalització i gestió intel·ligent

La seguretat i l’eficiència s’han abordat des de l’òptica de la digitalització. David Campà, responsable de seguretat de la divisió de Turisme i Muntanya d’FGC, ha presentat els sistemes de geolocalització com el SNOWsat o el CGX Mountain, que permeten mesurar el gruix de la neu sota la màquina amb una precisió de +/- 3 centímetres. Aquesta tecnologia permet optimitzar la producció de neu en un 15% i millorar dràsticament la seguretat dels treballadors en condicions de poca visibilitat gràcies a la planigrafia actualitzada de l’estació.

Finalment, el debat s’ha centrat en el futur del sector amb Santiago Lázaro (Casli) i Aureli Bisbe (president d’ACEM), qui han destacat el paper de la Intel·ligència Artificial en l’anàlisi de dades meteorològiques i de consum per predir les necessitats de les estacions. S’han posat exemples pràctics en l’aplicació de la IA en remuntadors per augmentar la seguretat i eficiència. També s’ha parlat de la IA en el cas de la preparació de pistes, especialment davant els canvis meteorològics per adaptar els torns dels maquinistes a la realitat canviant.

També ha quedat clar que el camp d’aplicació de la IA està en el seu inici i que queda molt camí per recórrer però que es farà en un temps relativament curt ja que moltes de les estacions de l’ACEM tenen ja un responsable d’IA treballant per formar el personal i aconseguir resultats que millorin processos i experiència dels clients.

Les jornades han refermat que el sector de la neu a Catalunya no és només esport i turisme, sinó un motor econòmic i tecnològic capdavanter compromès amb el territori, la sostenibilitat i la seguretat.