Tot el que necessites saber de les allaus a la muntanya
Les allaus sempre són una amenaça a la muntanya a l’hivern, una forma que té la natura de manifestar-se. Diferents són les causes que els poden generar. Arrel de l’incident que hi ha hagut al Pirineu d’Osca, nem a conèixer una mica més la casuística dels allaus, una amenaça que sempre está present a l’hivern a la muntanya
I, sinó, que s’ho pregunten a l’snowboarder de Reus Núria Castán. La rider de Tarragona va ser víctima d’una allau de 250 metres mentre es dirigia al punt de sortida de la competició del Freeride World Tour Challenger que es disputava el 4 d’abril de 2023 a Verbier (Suïssa). La Núria es va veure completament enterrada sota la neu durant deu minuts abans de ser rescatada sense lesions greus. L’altra rider no va quedar enterrada, però sí que va patir lesions físiques una mica més greus. “Tinc molta ‘sort’ de poder dir que he sobreviscut a una allau de 250 metres de longitud i a aquests intensos 10 minuts soterrada de cap per avall. Resulta difícil de creure tot el que ha passat i que físicament només hagi resultat amb un cop al colze, dolor muscular i dos dits congelats, ja que vaig perdre els guants durant els fets. Gràcies a l’equip de seguretat i, sobretot, a les riders que estaven al voltant que van actuar ràpidament i de manera molt eficaç que em van poder rescatar a temps. Aquesta desagradable experiència sempre ha estat una de les meves pors més grans, i finalment s’ha convertit en realitat, no ho desitjo a ningú i espero que no torni a passar. Toca processar-ho tot i apreciar aquesta sort de tenir una segona vida. Tornar a néixer.” comentava Castán.
Quan una persona queda enterrada per una allau durant 15 minuts, la probabilitat de supervivència és d’un 93% sempre que no hagi patit lesions mortals i que sigui atesa amb els primers auxilis
La Núria, que s’ha anat formant pel que fa a la seguretat i els coneixements de muntanya durant anys, era la primera vegada que es veia enterrada per una allau. “La seguretat a la muntanya és molt important, fins i tot si hi ha una organització darrere amb guies de muntanya analitzant cada aspecte de la seguretat a la muntanya per a la competició, sempre hi pot haver risc i cal anar sempre preparats i ben equipats per si passa, com en aquesta ocasió. Anar ben equipat i informar-se sobre les condicions climàtiques i de la neu és crucial, com també saber com actuar en una situació de rescat, però també crec que el més important per practicar aquest esport és anar acompanyat de persones a qui els puguis confiar la teva vida, que saps que faran tot el possible per rescatar-te, i convertir-te tu mateix en una d’aquelles persones per als teus companys” afegia la Núria.
Causes del desencadenament d’allaus
Les allaus es poden desencadenar per diferents causes que es poden donar a la muntanya, tal com recull l’Institut d’Estudis Andorrans. Les més freqüents són les precipitacions de neu, la temperatura molt freda durant i posteriorment a una nevada, que la temperatura de l’aire propera o superior a 0ºC, que hi hagi una forta insolació, el vent, la formació de gebre de superfície, la precipitació de neu rodona, que la temperatura de la neu baixi durant molts dies, època de temperatures suaus al migdia o forta pluja.
La prevenció i la informació sempre són fonamentals davant del risc latent sempre de les allaus quan se’n va més enllà dels límits marcats per les estacions d’esquí
A les estacions d’esquí, en el seu domini esquiable, és molt difícil que es produeix de forma descontrolada un allau, tot i que sempre pot a haver-hi sorpreses desagradables. Els centres hivernals disposen de personal professional que estudia el risc d’allaus i si arriben a la conclusió que hi ha perill el provoquen seguint les màximes mesures de seguretat. El risc acostuma a produir-se fora dels recorreguts marcats, en la pràctica lliure del freeride o de l’esquí de muntanya, quan l’esquiador s’aventura a la natura. Tal com indica l’AEMET, les conseqüències que pateix una persona que ha sigut arrossegada o enterrada per una allau són bàsicament de tres tipus: congelacions/hipotèrmia, traumatismes múltiples i asfíxia.
Poques probabilitats de sobreviure
Quan una persona queda enterrada per una allau durant 15 minuts, la probabilitat de supervivència és d’un 93% sempre que no hagi patit lesions mortals i que sigui atesa amb els primers auxilis. Però entre els 15 i els 45 minuts passats des de ser sepultada per la neu la probabilitat de supervivència decreix molt ràpidament, al 25%, ja que els que han quedat sepultats sense una bossa d’aire moren por asfíxia. Més enllà dels 45 minuts, únicament els que estiguin en una bossa d’aire poden sobreviure a l’asfíxia, però poden ser víctimes de hipotèrmia. De la corba de supervivència s’infereix que l’autosocors és la mesura més eficaç per aconseguir el rescat amb vida d’un accidentat, ja que el temps requerit per rebre ajuda externa (telèfon internacional de socors: 112) és sovint excessiu. Per realitzar l’autosocors és necessari que els membres del grup estiguin degudament equipats amb ARVA, pala i sonda, coneguin el seu funcionament i estiguin entrenats en les estratègies de recerca adequades. Per això és necessari realitzar pràctiques periòdicament a més de mantenir l’equip en correctes condicions, tal com la mateixa Núria Castán remarcava després de ser víctima de la catifa blanca voladora.
És bàsic, a poder ser, no sortir mai sol a la muntanya, informar del a ruta a seguir, que el móvil tingui sempre batería suficiente i en cas d’accident trucar al 112, telèfon d’emergència
Tanmateix, una de les millors formes de prevenir les situacions de risc en matèria d’allaus és consultar el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA) que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). En el butlletí es dona una estimació respecte la possibilitat de que es desencadenin allaus de forma espontània o accidental, en funció de les condicions meteorològiques i nivològiques presents i previstes, i es dona un nivell de perill conforme a l’Escala Europea de Perill d’Allaus, en què es defineixen cinc nivells de perill en funció de l’estabilitat del mantell nival i de la probabilitat de que es desencadenin allaus. El nivell de perill es fixa en funció del nombre i mida de les allaus esperables i de si poden donar-se en moltes o poques pendents, així com de la probabilitat de que tinguin lloc espontàniament o de l’esforç necessari per desencadenar-les. Cinc són els graus del perill: feble, moderat, marcat, fort i molt fort.
Projectes innovadors que aporten un major coneixement
Per tractar d’entendre millor el comportament dels allaus cal sempre inversió en la investigació per finançar projectes que aportin més dades, com ‘AvaRange: Particle Tracking in Snow Avalanches’ (Mitjana: seguiment de partícules en allaus de neu, www.avarange.org). Aquest innovador projecte -que va rebre 315.000 euros de finançament de l’Austrian Science Fund FWF i també va comptar amb el suport de la German Research Foundation (DFG)-, l’ha dut a terme el Centre d’Investigació Austríaca dels Boscos (BFW) juntament amb socis de recerca i rep el suport del Fons Científic Austríac FWF i la Fundació Alemanya de Recerca (DFG). Jan-Thomas Fischer i els seus col·legues del Departament de Riscos Naturals de la BFW d’Innsbruck volen utilitzar aquesta nova visió interior de les allaus per complementar els experiments de laboratori i les simulacions per ordinador i així també contribuir a una major seguretat en els esports d’hivern, i amb aquesta finalitat han desenvolupat un nou mètode. Els sensors petits es col·loquen a les masses de neu que rugeixen costa avall i prenen multitud de mesures durant un esdeveniment. Els beneficis poden incloure facilitar la recerca de víctimes enterrades a la neu. Els mètodes existents utilitzen principalment el radar per mesurar la dinàmica interna de les allaus, però la creixent digitalització i miniaturització de l’electrònica ha fet que un altre enfocament sigui una opció realista: ara és possible enviar petits ordinadors amb tecnologia de sensors sofisticada juntament amb una allau, que els permeti enregistrar què està passant enmig d’aquests moviments de masses de neu difícils de seguir.
«La recerca clàssica d’allaus presta més atenció als grans esdeveniments amb les seves conseqüències potencialment desastroses. En canvi, nosaltres ens centrem en les allaus més petites, que només són indirectament rellevants per a coses com la planificació de zones perilloses, però que poden ser molt rellevants per a aquells que practiquen esports d’hivern dins i fora de les pistes», explica el físic Jan-Thomas Fischer, director del Departament de Riscos Naturals del Centre Federal d’Investigació Forestal (BFW) d’ Innsbruck, a ‘Scilog’. Avui dia, els esquiadors en terreny alpí utilitzen motxilles especials d’allau -conegudes com a motxilles Airbag antiallaus, que han passat de ser un rara avis a existir una àmplia oferta al mercat- que despleguen un airbag en cas d’emergència perquè els seus usuaris siguin transportats a la superfície de l’allau. Els resultats de la investigació també es podrien utilitzar per millorar aquests airbags d’allau, amb aquesta finalitat aquests estudiosos d’Innsbruck han treballant colze a colze amb la patrulla d’esquí de Nordkette -serra de muntanya al costat d’Innsbruck-. «La tecnologia que estem utilitzant és similar a la instal·lada en un telèfon intel·ligent avançat. Això inclou elements per a un posicionament precís mitjançant sistemes de navegació per satèl·lit, acceleròmetres o giroscopis que determinen la posició espacial dels mòduls del sensor, o sensors que poden mesurar amb precisió el desenvolupament de la temperatura», assenyala Fischer.
De fet, el moviment real de les partícules de neu dins de l’allau depèn de molts factors, com la seva mida, la seva densitat o la forma precisa. «Volem esbrinar de quina manera aquestes propietats influeixen i determinen el flux de les partícules de neu a l’allau», remarca Fischer. Els coneixements obtinguts pels investigadors sobre el funcionament intern de les allaus també s’aprofitaran amb una nova eina de simulació que estarà disponible gratuïtament per a la comunitat científica i de la que posteriorment tots ens beneficiarem.
COM ACTUAR ABANS DE SORTIR I DURANT LA TRAVESSA
Abans de sortir
- La sortida s’ha d’adaptar al nivell físic, psicològic i tècnic dels components del grup.
- L’equip i el material han de ser els adequats i s’han de considerar els possibles canvis en les condicions meteorològiques. S’ha de preveure el possible accident portant farmaciola i manta tèrmica i s’ha de dur menjar i beguda suficients.
- A l’alta muntanya hivernal s’ha de dur un aparell de recerca de víctimes d’allaus (ARVA), juntament amb una pala i una sonda. És imprescindible conèixer i haver practicat el seu ús.
- S’ha d’indicar a tercers l’itinerari i l’horari de retorn previst.
- S’han de consultar els butlletins d’informació meteorològica de muntanya i nivològica i actuar en conseqüència
Durant el trajecte
- No s’ha d’anar sol d’excursió per la muntanya hivernal i es convenient que tothom
conegui el número de membres del grup.
- En general, és convenient iniciar l’activitat suficientment d’hora, especialment a la primavera per evitar les hores de més calor.
- A l’inici de l’excursió s’ha de revisar el funcionament de tots els ARVAs i posar-los en
mode d’emissió, comprovant aquest mode
mitjançant la recepció amb un altre ARVA.
- S’ha d’estar permanentment atent a les condicions meteorològiques i nivològiques valorant de forma detallada els següents elements:
– velocitat del vent, temperatura, nuvolositat, precipitacions
– gruix total del mantell i gruix de neu recent
– acció del vent sobre el mantell nival (sobreacumulacions, cornises, dunes, sastrugis)
– presència de costres de regel i d’aigua líquida en el mantell nival
- L’elecció final de l’itinerari dependrà de les condicions de la neu i la topografía. La inclinació dels vessants és el primer dels elements a valorar sent els més perillosos els que tenen entre 35° i 40°. A evitar, també, les zones amb canvis de pendent (convexitats), els vessants de sotavent, les canals, etc.
- És interessant buscar indicis d’allaus i establir quins vessants poden estar sobrecarregats de neu, també a la ruta cap el punt de sortida de l’excursió. Igualment, és molt aconsellable fer testos, a zones segures, de vessants similars a aquells pels que anem a passar.
- En el cas d’haver travessar una zona de dubtosa estabilitat s’han de prendre les següents precaucions:
– treure’s les corretges dels esquís i dels pals i els cinturons de cintura i pit i una corretja d’espatlla de la motxilla
– augmentar la distància entre els membres del grup de manera que només un es trobi en zona perillosa
– observar-se mútuament entre els diferents membres del grup
– en cas d’aturar-se, fer-ho sempre a una zona segura
– progressar amb suavitat evitant les sobrecàrregues en el mantell associades a girs bruscs o caigudes
8 CONSELLS SI UN ALLAU T’ATRAPA
- Mantenir la calma
- Intentar escapar lateralment de l’allau
- Intentar enganxar-se a algun obstacle
- Intentar mantenir-se a superfície amb un gest natatori
- Desprendre’s dels pals, els esquís i/o la taula de surf
- Protegir les vies respiratòries, tancant la boca
- Quan l’allau es pari, intentar crear davant de la cara una bossa d’aire mitjançant les mans i els braços
- Els membres del grup no afectats directament per l’allau deuen observar, recordar i marcar els últims punts on s’han vist els afectats i, en general, buscar indicis a la superficie
Més informació:
www.icgc.cat
www.iea.ad
