Federica Brignone: “Els joves d’avui dia es fan professionals massa d’hora”
La italiana Federica Brignone (35 anys) va signar la seva millor temporada l’hivern passat, conquerint el Gran Globus de Vidre i els títols del gegant i del súper gegant de la Copa del Món, el premi a tota una vida dedicada a l’esquí d’ençà que tenia dos anys. L’esquiadora de Milà atén a EDH mentre es recupera de la greu lesió que es va fer al Campionat d’Itàlia, que posava en entredit la seva presència als Jocs d’Hivern de Milà-Cortina de 2026
Text: Celes Piedrabuena – Fotos: Rossignol
La vida no perdona i després de signar la seva millor temporada, l’esquiadora italiana Federica Brignone va patir una greu lesió al Campionat d’Itàlia a l’última cursa de la temporada. Va caure i es va fer una fractura composta multifragmentària de la tíbia i al cap del peroné de la cama esquerra. Un gerro d’aigua freda que a qualsevol esportista l’hagués desanimat, però no a aquesta lluitadora que no perd mai el somriure. Ens atén mentre es recupera de la lesió. Parla de la relació amb l’esport de la seva vida, de què representa per a ella i de les possibilitats que té de ser en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els de Milà-Cortina 2026, que es disputen a casa seva.
Com resumiria la temporada passada, sens dubte la més completa de la seva carrera esportiva?
Doncs bé, va ser simplement increïble. Amb emocions i grans actuacions, també m’ho vaig passar molt bé!
Guanyar el Gran Globus de Vidre sempre va ser el meu somni més gran com a esquiadora. Vol dir que ets l’esquiadora total, perquè ho fas tot, ets ràpida i completa. T’adaptes a cada prova, neu i disciplina. Això és tan difícil… per això estic tan orgullosa!
Una temporada que possiblement ja va començar de la millor manera possible amb la victòria al gegant de Sölden. Quina importància té començar la temporada amb una victòria?
Sempre és millor començar bé, però de vegades és estressant perquè llavors tu i tothom n’espera molt. A més, és molt aviat i de vegades esperes un altre mes per tornar a competir.
Va ser la millor, la més completa, i també va guanyar els títols del gegant i del descens. Quina importància té per a vostè guanyar el Gran Globus de Vidre, el títol que personifica la millor esquiadora de la temporada?
Sempre ha estat el meu somni més gran com a esquiadora. Això vol dir que ets l’esquiadora total, perquè ho fas tot, ets ràpida i completa. T’adaptes a cada prova, neu i disciplina. Això és tan difícil. Per això estic tan orgullosa!
I, entre el gegant i el súper gegant, si hagués d’escollir-ne una disciplina, quin i per què?
Mmm… és difícil triar. De fet, he guanyat el títol del descens, però no el supergegant. Les curses de gegant consten de dues baixades per cada competició, i per a mi és més difícil. I el títol de descens…, bé, mai a la vida m’hauria imaginat que podria guanyar el Globus de Vidre en el descens.
Crec que arribaré a temps dels Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina i que em recuperaré de la última lesió. I estic motivada per ser l’abanderada del meu país
De totes les disciplines, quina li dona més plaer mentre esquia, i per què?
El supergegant és ràpid, però també ple de viratges amb molts punts tècnics i tàctics. És divertit!!!
A diferència d’altres temporades, la passada no va participar en cap cursa d’eslàlom. Per què?
Mai el vaig entrenar, vaig tenir moltes curses i eren moltes curses individuals. A més, on havia de córrer, vaig tenir alguns problemes físics, així que vam decidir no córrer cap cursa d’eslàlom.
Amb el meu primer podi a Aspen (2009) vaig veure que poda dedicar-me a l’esquí alpí, que podia guanyar algun dia
Diuen que l’experiència és un grau. Amb 35 anys, es considera al cim de la seva cursa esportiva?
Crec que sí, però ara amb la meva lesió queda un llarg camí per tornar a aquest punt àlgid.
Va debutar a la Copa del Món al 2007. Quins records té de la teva primera cursa?
Estava molt emocionada i mirant totes les millors esquiadores del món. No m’importava el resultat. Per a mi va ser molt especial. Recordo que Denise Karbon va guanyar i Nicole Gius va ser tercera. L’endemà, Chiara Costazza també va guanyar la cursa. Estava tan contenta per elles que vaig decidir que volia entrenar més per intentar millorar com ho estaven fent elles.
Ja fa 18 anys que practica l’esquí d’elit. Durant aquest temps, què creu que ha tingut la major influència en el rendiment dels atletes? L’evolució tècnic que apliquen les marques al seu material? Les regulacions de la FIS? L’estat de la neu?
És difícil de dir… Crec que l’equipament ha canviat una mica, però el nostre entrenament físic, l’enfocament i la manera d’entrenar també.
El seu primer podi de la Copa del Món no va arribar fins al 2009, amb un tercer lloc al gegant d’Aspen. Quina importància va tenir aquest podi?
Va ser totalment inesperat, només era la meva cinquena cursa a la Copa del Món. Estava… tan confosa, mai vaig pensar que fos possible. L’endemà al matí, vaig haver de comprovar si es tractava d’un somni.
En quin moment quan era jove i una esquiadora incipient es va adonar que podia ser un gran campiona?
Aquell dia a Aspen pel meu primer podi. Em vaig dir a mi mateixa que potser podria guanyar algun dia.
Ara que parlem de joves esquiadors, com afronta, amb 35 anys l’impuls dels joves esquiadors?
Molt bé, tinc molta energia, així que encara puc competir amb ells. Crec, però, que hi ha massa professionalitat, que es comença massa d’hora, ja que són massa joves. Jo vaig tenir una vida normal fins als 19 anys.
Creu que és més fàcil que els esquiadors joves d’avui dia tinguin èxit ara que abans?
No, el nivell és alt i la meva generació encara guanya.
Estic amb el Grup Rossignol d’ençà que tenia dos anys, són part de la meva família. D’una marca espero que em sigui lleial, estigui oberta al desenvolupament i que treballi de valent
A quina edat va començar a esquiar i per què? Si no hagués estat esquiadora, què li hauria agradat ser?
Jo tenia dos anys i intentava copiar els meus pares. Bé, crec que podria haver estat una bon viatgera, però qui sap?
La FIS està intentant fer més atractiva la Copa del Món. Quins canvis faria per augmentar-ne l’atractiu? Per exemple, està a favor de traslladar la Copa del Món a Oceania o Sud-Amèrica?
És complicat. M’agradaria tenir més informació, més detalls mentre esquiem i potser compartir més esdeveniments grans amb homes i dones. Traslladar la Copa del Món a altres llocs? No ho sé, sento que la gent no vol veure esquí a l’estiu. Però, per a mi no hi ha problema! Jo ho veuria!
Sé que no ho pot saber, depèn de l’evolució de la seva lesió, però, que significaria per a vostè no poder disputar els Jocs Olímpics d’Hivern de 2026 a casa seva, a Milà-Cortina?
Saps que passa, he aconseguit molt més del que mai esperava a la meva trajectòria esportiva. Simplement és un gran repte, i m’encanten els reptes. Així que realment estic fent tot el possible per aconseguir-ho. La meva motivació també és poder ser l’abanderada del meu país.
Una nova medalla als Jocs seria la cirereta del pastís a una trajectòria esportiva brillant.
Sí i NO (emfatitza). Seria fantàstic, però no canviaria la meva carrera ni la meva persona.
Ha fet 35 anys, fins quan es veu entre l’elit de l’esquí alpí?
En realitat, no ho sé realment. Hi seré fins que estigui motivada i noti aquesta motivació.
És un dels esquiadores més fidels a la marca Rossignol, tant en esquís com en botes. Què és el que més li agrada d’aquesta marca? Què n’espera d’una marca?
Estic amb ells des que tenia dos anys (riu), així que són com la meva família. He desenvolupat tots els esquís que utilitzo amb la seva ajuda i la del meu tècnic Sbarde. Que què n’espero d’una marca? Que sigui lleial, que estigui oberta al desenvolupament i que treballi de valent.
Moltes gràcies, per aquesta entrevista, voldríeu afegir alguna cosa més?
Gràcies a vosaltres i bona neu.
ELS PRIMERS ESQUÍS, ALS DOS ANYS
Federica Brignone, tant caracteritzada amb els seus rínxols, els seus ulls que semblen voler menjar-se el món i el seu somriure com a bandera, va començar a esquiar als dos anys. Com ella diu a l’entrevista, a Aspen (Estats Units), al 2009, va ser quan va veure que podia fer carrera en el món de l’esquí, i no li faltava raó. Dos anys abans, a Lienz (Àustria) va disputar la seva primera cursa de la Copa del Món, no es va classificar per la segona màniga, i un any abans va córrer la seva cursa de la Copa d’Europa a Caspoggio (Itàlia), i va ser la 66ª al SG. 19 anys després, la de Milà ha signat la seva millor temporada, amb el Gran Globus de Vidre que premia a l’esquiadora més completa i els títols del gegant i del descens. Era el seu títol de la general de la Copa del Món, després del 2020. Mai havia guanyat el títol del descens, sí el del gegant al 2020, als que es sumen el de la combinada alpina el mateix any i el del súper gegant al 2022. Fins ara, ha guanyat 37 curses de la Copa del Món, la majoria en el gegant (17), ha estat campiona del món en el gegant i combinada alpina, però se li resisteix la medalla d’or als Jocs Olímpics, una fita que tractarà d’assolir als Jocs de casa seva, als de Milà-Cortina de 2026.
