Gesta d’Andrzej Bargiel esquiant a l’Everest després d’estar 16 hores a la zona de la mort
L’atleta de Red Bull Andrzej Bargiel (37) ha fet història com la primera persona a escalar l’Everest (8.849 metres) sense oxigen suplementari i completar un descens complet amb esquís fins al camp base de l’Everest
Text: Celes Piedrabuena – Fotos: Red Bull Content Pool
Hi ha persones que semblen no tenir sostre, que semblen haver nascut per fer història en allò que més estimen i l’esquiador de muntanya polonés Andrzej Bargiel (37) és una d’elles. Nascut el 1988 a Łętònia (regió de Małopolska, Polònia), atleta de Red Bull ha estat vinculat a la muntanya i l’esport des de la infància. És un alpinista esquiador condecorat, múltiples vegades campió polonès i representant nacional d’esquí de muntanya. Internacionalment, ha guanyat reconeixement com a pioner dels descensos d’esquí extrems des dels cims més alts del món, superant constantment els límits tant de l’alpinisme com de l’esquí.
Tot va començar amb el Shishapangma, al 2013, quan es va convertir en el primer polonès a esquiar des del cim central, sense oxigen suplementari. Després van venir el Manaslu (2014), el Broad Peak (20’15), l’Snow Leopard (2016), el K2 (20’18), el Gasherbrum II (2019), el Gasherbrun I (2019) i ara l’Everest, el cim més alt del món.
Així va ser la seva gesta
Després d’escalar des del camp IV durant gairebé 16 hores a la ‘zona de la mort’ de la muntanya per sobre dels 8.000 metres (a l’altitud del cim de l’Everest, aproximadament l’alçada de creuer d’un avió de passatgers, la pressió de l’aire reduïda significa que els escaladors només respiren aproximadament un terç de l’oxigen disponible al nivell del mar. A la dècada de 1960, estudis mèdics van suggerir que a aquesta altitud el cos humà només podia sobreviure en repòs, i que qualsevol intent d’escalar sense oxigen embotellat gairebé segur que seria fatal o causaria danys duradors), Andrzej Bargiel es va posar els esquís al cim el 22 de setembre i va baixar pel coll sud, arribant al camp II al vespre, cosa que va fer impossible la navegació segura, descansant per a la nit. L’endemà al matí, va reprendre l’esquí, navegant per la traïdora cascada de gel del Khumbu abans d’arribar sa i estalvi al camp base de l’Everest.
+ GALERIA DE FOTOS – LES MILLORS IMATGES D’ANDRZEJ BARGIEL ESQUIANT A L’EVEREST
Ja reconegut com l’únic atleta que va esquiar des dels cims de tots els vuitmils del Karakoram, inclòs el primer i únic descens complet amb esquís del K2 (2018), sense oxigen suplementari, Bargiel es converteia en el primer de la història a estendre aquest llegat a la muntanya més alta del món.
Visió general de la ruta i cronologia
Del camp base de l’Everest al camp IV: El 19 de setembre, Andrzej Bargiel va sortir del camp base de l’Everest a les 04:30 hores local i va seguir un protocol d’aclimatació, fent diversos ascensos i descensos entre els camps. Aquesta rotació gradual pels camps I, II i III li va permetre adaptar-se a l’altitud extrema abans d’establir-se al camp IV del coll sud (7.900 metres), preparat per a l’empenta final cap al cim.
Més de 6.000 persones han escalat l’Everest, però només unes 200 ho han fet sense oxigen suplementari, menys del 3% de tots els èxits al cim
Ascensió al cim: El 21 de setembre, Bargiel va deixar el Camp IV al Coll Sud (7.900 metres) a les 23:24 hores local. A causa de les fortes nevades fresques, que van dificultar l’obertura de camins, l’ascens va durar molt més del que s’esperava. Va passar un total de gairebé 16 hores a la zona de la mort abans d’arribar al cim a les 15:00 del 22 de setembre, sense oxigen suplementari.
Descens amb esquís (cim al Camp II): Després d’arribar al cim cap a les 15:17 hores local, Bargiel només va passar uns minuts al cim abans de posar-se els esquís i començar el descens. A les 15:35, havia passat per sota del famós esglaó de Hillary, continuant cap al Cim Sud. A les 15:45 se’l va veure cavalcant per la carena abans d’arribar al Balcó i més tard al Coll Sud. A les 17:20 hores, Bargiel havia baixat per sota del Camp IV i havia continuat a l’esquerra de l’esperó de Ginebra de camí al Camp II. Va arribar al Camp II (6.400 metres) a les 20:30 hores local, moment en què ja era fosc, cosa que feia impossible una navegació segura.
Descens amb esquís (Camp II al Camp Base de l’Everest): El 23 de setembre, cap a les 07:00 hora local, Bargiel va reprendre l’esquí des del Camp II, descendint per les parets de l’espatlla del Mont Everest. A les 07:50, havia passat el Camp I, continuant pels vessants del Nuptse, creuant la traïdora cascada de gel de Khumbu amb esquís, navegant per un laberint de gel canviant i esquerdes profundes, sense cordes ni línies fixes, guiat en part per un dron pilotat pel seu germà, Bartek. Va arribar al final de la cascada de gel i a la línia de neu al Camp Base de l’Everest a les 08:45 hora local, completant el primer descens amb esquís del Mont Everestes sense oxigen suplementari.
Va estar 16 hores a la zona de la mort. A aquesta altitud, la presa de decisions es deteriora ràpidament i el risc d’edema cerebral o pulmonar fatal augmenta, fer el descens amb esquís és una demostració de resistència humana al límit
I així valorava la seva gesta Andrzej Bargiel: “És una de les fites més importants de la meva carrera esportiva. Esquiar per l’Everest sense oxigen era un somni que havia estat creixent dins meu durant anys. Sabia que les difícils condicions de tardor i traçar la línia de descens a través de la glacera de Khumbu serien el repte més gran que podria afrontar mai”, una sensació de fita única a la que contribueixen les paraules de la doctora de l’expedició Patrycja Jonetzk: “Si mireu la fisiologia humana amb una quantitat tan petita d’oxigen a l’aire, el que Andrzej ha aconseguit va més enllà de les capacitats humanes. A aquesta altitud, sense oxigen suplementari, el cos ha de lluitar per cada pas”.
Una gesta que es resumeix amb el fet que hagués passat setxe hores a la ‘zona de la mort’, descrita amb anterioritat. Passar tant de temps a la zona de la mort de l’Everest va subratllar la magnitud de l’assoliment de Bargiel. A aquesta altitud, la presa de decisions es deteriora ràpidament, i el risc d’edema cerebral o pulmonar fatal augmenta. La majoria dels ascensos al cim es redueixen a una fracció d’aquest temps, fins i tot amb oxigen embotellat. Aquesta exposició prolongada sense oxigen suposa una tensió immensa per al cos, cosa que fa que el descens segur de Bargiel sigui una demostració notable de resistència humana al límit de les capacitats fisiològiques.
FITXA TÈCNICA
Atleta de Red Bull: Andrzej Bargiel (POL), 37 anys.
Muntanya: Mont Everest (8.849 metres): la muntanya més alta de la Terra.
Ubicació: Himàlaia central, a la frontera entre el Nepal i la Xina.
Primer: Ascensió a l’Everest i descens complet amb esquís des del cim fins al camp base de l’Everest, tot sense oxigen suplementari. Expedició: Everest Ski Challenge 2025.
Temps total: 4 dies, 4 hores i 15 minuts, sortida del camp base de l’Everest a les 04:30 hora local del 19 de setembre i tornada a les
08:45 del 23 de setembre.
Documental: L’extraordinària història de l’expedició a l’Everest d’Andrzej Bargiel es narrarà en un documental que s’estrenarà el
2026.
Equip de suport: Tomasz Gaj (líder de l’expedició), Patrycja Jonetzko (metge), Piotr Sadowski (fisioterapeuta), Jan Gąsienica-Roj (gerent de seguretat), Dariusz Załuski (suport esportiu, operador de càmera), Maciej Sulima (operador de càmera), Bartek Bargiel (operador de dron), Bartek Pawlikowski (fotògraf), Seven Summits Treks i l’equip de xerpes de l’expedició.
QUADRE 2
ELS REPTES ASSOLITS
Everest (2025): Primer descens complet amb esquís sense oxigen suplementari des de la muntanya més alta del món.
Gasherbrum I (2019): Primer descens complet amb esquís sense oxigen suplementari.
Gasherbrum II (2019): Primer descens complet amb esquís sense oxigen suplementari.
K2 (2018): Primer i únic descens complet amb esquís de la història des de la segona muntanya més alta del món sense oxigen suplementari.
Snow Leopard (2016): Va escalar cinc pics de 7.000 metres de l’antiga Unió Soviètica en 30 dies, superant el rècord de Denis Urubko en 12 dies, sense oxigen suplementari.
Broad Peak (2015): Primer descens complet amb esquís des d’aquest vuitmil sense oxigen suplementari.
Manaslu (2014): Primer polonès a baixar amb esquís sense oxigen suplementari. rècord d’ascens i descens (21h 14m).
Shishapangma (2013): Primer polonès a esquiar des del cim central, sense oxigen suplementari.
