La variabilitat de la bota d’esquí alpí
Quan un té per primer cop unes botes a la mà es fixa en algun que altre botonet que permet modificar algun paràmetre de la bota. Un pas que no s’ha de dur a terme si nó és estrictament necessari, ja que en principi les botes ja vénen estandarditzades perquè vagin bé a tothom.
Ara bé, hi ha dues coses bàsiques que la majoria de botes porten, no totes, el canting –la inclinació de la bota d’esquerra– i la inclinació de la canya. En principi, el canting és per a les persones que tenen una mica de deformitat, que tenen les cames tortes, o bé cap a fora o bé cap a dins. Si una persona no té aquest problema, el canting no s’ha de tocar per res. En cas de tenir-lo s’ha d’anar a un professional perquè posi les botes d’acord a la seva inclinació. I el mateix en la inclinació de la canya.
Es pot donar el cas que un esquiador vulgui variar la seva inclinació damunt els esquís, que vulgui anar més avançat; en aquest cas el millor és anar a un monitor i ell li explicarà el que s’ha de fer, ja que ell veurà realment si s’ha de tocar. I, si s’ha de fer, aleshores ja ens podem adreçar a un skiman a que ho faci com cal.
Ni massa endavant ni massa enrere
Quin benefici s’obté de modificar la inclinació de la canya? La resposta és senzilla. Si ens posem la bota a la nostra morfologia física la transmissió bota-esquí és la idònia, si nó la transmissió no és bona i no s’esquia bé ni es progressa adequadament. La inclinació de la bota sí que la pot variar el mateix esquiador, però el canting és millor que no ho faci, ja que s’ha de fer amb la bota posada i que una persona l’afluixi. No es pot fer a ull. Ens col·locaríem amb les botes que tinguin un bon recolzament plantar i després el canting es torna a estrènyer. Un sol això no ho pot fer.
Tot això tenint clar que anar tirat molt endavant dels esquís és contraproduent, perquè és una posició amb què no ens avançarem millor a la negociació dels viratges. No esquiarem millor si tirem la bota molt endavant. La bota ha de tenir la posició que li toca a cadascú. Per tant, quan veieu la clau que ve dins de la caixa de les botes no vol dir que podem fer-la servir per modificar els paràmetres que ja vénen establerts perquè sí, sinó perquè realment ho necessitem i ens convé; si nó és contraproduent, ja que com dèiem, no per tirar la bota més endavant s’esquiarà millor. I tampoc per tirar-la massa enrere. S’ha d’anar amb la posició d’esquí que li toca a cadascú.
Recolzament plantar
Tema molt important en l’univers bota, i també va vinculat al canting. El recolzament plantar és el més important de tot. És bàsic que l’esquiador tingui el suport plantar el més perfecte possible. Quan és així es guanya en esquiabilitat i en comoditat. S’esquiarà millor i els peus no faran mal. Però, com sempre, abans de recórrer a una plantilla, que estan tant de moda, el primer que hem de saber és si realment les necessitem, tot i que sí que podem afegir una plantilla per guanyar en comoditat. Però l’ideal, en paraules de Marc Gombau, és recórrer a aquestes plantilles només si es necessiten. Seria el cas de les plantilles termoformades, que no tenen una altra raó de ser que oferir un recolzament plantar perfecte.
També hi ha qui pensa que podem variar l’alçada de la bota, però això no es pot fer, ja que aleshores no es fixaria a la fixació. Ni puntera ni talonera. El que sí es podria fer és modificar l’alçada de les fixacions, però per a un esquiador convencional no caldria, ja que tots els esquís vénen amb la seva alça.
*Amb l’assessorament de l’skiman Marc Gombau. El trobareu a ‘El Món’ (www.elmonadventure.com)
Quatre o tres tanques?
Els que per primer cop us compreu unes botes veureu que la majoria d’elles tenen quatre tanques –més l’strap superior–, però que també n’hi que en tenen tres, amb un strap superior molt més ample. Què és millor?, us podeu preguntar. En Marc Gombau és de l’opinió que quatre tanques sempre agafen millor que tres, tot i l’strap superior molt ample. Les tres tanques les acostumen a dur les botes que es coneixen o es defineixen com a toves, que solen donar prioritat a la comoditat. Ara, per a una subjecció òptima del peu, les quatre tanques aporten una subjecció superior.
