La campiona olímpica Anna Veith anuncia la seva retirada: «He viscut el meu somni d’infantesa i ara és el moment de fer un pas enrere»
La campiona olímpica Anna Veith (30 anys) anuncia la seva retirada de l’esquí professional. «He viscut el meu somni d’infantesa i ara és el moment adequat per a mi fer un pas enrere. Estic encantada de poder acabar la meva carrera en un lloc feliç i reeixit», afirma Anna Veith, que actualment ostenta el títol com a corredora d’esquí amb més èxit a Àustria, en declaraciones recollides per la Federació Internacional d’Esquí (FIS).
Campiona olímpica el 2014, després va guanyar els títols 2 i 3 de la Copa del Món el 2015, aconseguint ser la guanyadora de la general de la Copa del Món dues vegades consecutives. Ha guanyat tot el que hi ha per guanyar en esquí, posseint també el títol d’Esportista de l’Any tres anys seguits.
[GALERIA D’IMATGES DE LA TRAJECTÒRIA ESPORTIVA D’ANNA VEITH]
A la preparació de la temporada d’esquí a l’octubre de 2015, Anna va patir una caiguda devastadora que va causar greus danys al genoll dret: un tendó patellar esquinçat, una llàgrima de lligament creuat i una ruptura de la banda interior.
One of the greatest skiers of recent years, with results that have gone hand in hand with her great qualities, just decided to turn the page. A champion who has marked an era. Thank you @anna_veith for all the emotions you've given us! #fisalpine pic.twitter.com/nJctJHcqp3
— Ski and Snowboard World Cup (@fisalpine) May 23, 2020
Es va desviar immediatament del seu camí cap a l’èxit. La seva lluita a la part superior va durar dos anys, culminant en la victòria número 15 de la Copa del Món a Val d’Isere el 2017 i la plata olímpica a Pyeongchang el 2018. Al gener del 2019 es va tornar a ferir durant l’entrenament de gegant. Una altra ACL esquinçada i, una vegada més, al genoll dret. Després de dubtes inicials sobre si havia de lluitar contra el seu camí de tornada, el juny d’aquest mateix any va decidir que “el foc encara estava cremant”, que encara es sentia viva i amb forces. Va aconseguir una remuntada, però no amb la seva primera posició número mundial. La llavor del dubte va continuar creixent, i la inevitabilitat va acabar prenent-se i ara ha arribat el moment de dir-ho prou.
«Estic molt orgullosa de tot el que he aconseguit»
“Reconec les penúries i els sacrificis que hi va haver. La meva passió pels esports és el que sempre ha continuat alimentant el meu disc. M’ho vaig donar tot repetidament i el meu dur treball va ser recompensat. Però no va ser així. L’hivern passat vaig fer tot el que vaig poder per tornar i trobar confiança dins meu per arribar-hi, però, per desgràcia, no va funcionar com estava previst», comenta.
“A la meva vida, l’esport va ser el més important durant tants anys. Vaig ser capaç de fer el que sempre volia i estimava més. Estic plena d’una profunda estimació, però sento que ara és el moment adequat per fer un pas enrere», apunta.
https://www.instagram.com/p/CAiejjrjdKJ/?igshid=lcvuptgamcvx
«Miro enrere amb tant d’agraïment i només un polsim de malenconia. Un element significatiu d’aquesta carrera són els formadors i l’equip de suport, els amics, la família i els patrocinadors. Sense ells, res d’això hauria estat possible. Cal el suport de tots i cadascun d’ells i vull aprofitar per agrair-los. Sobretot aquells que sempre van creure i van estar al meu costat, quan vaig haver de fer front als contratemps», diu.
El moment esportiu més emotiu
L’èxit més gran des del punt de vista dels 30 anys, que també recorda que va ser la que més va emocionar: “El més emotiu, sens dubte, va ser la medalla de plata que vaig guanyar als Jocs Olímpics de Pyeongchang 2018. Després de la meva primera lesió greu el 2015, ningú no sabia si seria possible tornar a esquiar com ho feia abans. Aquesta medalla va ser una prova i una recompensa pel gran treball que he invertit. Un altre esdeveniment monumental que recordaré tota la meva vida és la final de la Copa del Món a Meribel on, en el darrer moment, vaig poder vèncer a Tina Maze a la Copa del Món. Després d’haver passat setmanes al cap amb ella al màxim nivell, va ser una victòria especial per a mi. Una victòria a la Copa del Món és el somni de tots els joves esquiadors. És l’equivalent a dir “ets el millor”, “no hi ha ningú millor que tu, en aquest esport, aquesta temporada”. És una sensació increïble».
L’Anna ara té ganes de gaudir de la seva nova vida i de tot el que queda per davant. «Em sento alliberada com si un pes m’hagués tret de les espatlles», va dir, després d’haver anunciat la seva retirada, a la vegada que afegia: «Esperem la meva nova vida i aprofito totes les oportunitats que em vénen».
“Fins ara he pogut anomenar la meva feina de cursa d’esquí. Mai he fet res més ni he estimat res. L’olor de neu fresca. Els primers matins passaven a la glacera. L’equip. Aquestes són totes les coses que trobaré a faltar molt. Encara no sé què passarà, ja veurem», finalitzava.
QUADRE D’HONOR
Jocs Olímpics
Or al SG de Sotxi 2014
Plata al GS de Sotxi 2014 i al SG de Pyeongchang 2018
Campionats del Món
Or al GS i al SG del Mundial de 2015 a Vail/Beaver Creek, i a la combinada alpina de Garmisch al 2011
Plata al descens del Mundial de Vail/Beaver Creek de 2015
Bronze al gegant del Mundial d’Schladming de 2013
Copa del Món
2 Grans Globus de Vidre, 2014 i 2015
2 Globus de Vidre del gegant, 2014 i 2015
Va disputar 251 curses de la Copa del Món, amb 46 podis i 15 victòries
