Anna Caula: «Necessitem prendre consciència per ampliar la mirada i aconseguir un esport amb les mateixes oportunitats per tothom»
Un centenar de persones assisteixen a la sisena sessió del Projecte Talent “Èxit femení: experiències de l’esport català”. L’acte va comptar amb la presència d’esportistes de renom com la nedadora olímpica de natació artística Ona Carbonell
La sisena sessió del “Projecte Talent: l’esport del futur” va reunir ahir, 23 de febrer, un centenar de persones del sector per debatre sobre esport femení. La jornada “Èxit femení: experiències de l’esport català”, que va tenir lloc al CAR de Sant Cugat, va servir com a punt de trobada per compartir projectes ja impulsats i, alhora, per debatre sobre objectius de futur. “El repte és que l’esport no vagi de gènere” va sintetitzar Anna Caula, secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, durant l’obertura de l’acte. Caula també va remarcar que el «canvi dels imaginaris” només s’aconseguirà amb accions multifactorials i amb una implicació clara i directe de tots els agents i àmbits de l’esport. “L’objectiu és aconseguir que les dones tinguem les mateixes oportunitats”, va manifestar.
I és que, tal com va compartir Meritxell Benedí, directora de l’Institut Català de les Dones, “l’esport mai serà complet si falten la meitat de les persones”. Aquesta idea va englobar tota la jornada, que va dividir-se en dues fases.
En primer lloc, les directives Olga Praderas, vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ), i Lydia Pena, vicepresidenta de la Federació Catalana d’Handol (FCH), van explicar dues iniciatives de les seves entitats: #Demana Canvi (FCBQ) i Promoció de l’esport femení, cap a la igualtat de la FCH. Les dues ponents van coincidir amb la importància de tenir bons indicadors de diagnosi i seguiment per tal de desplegar els programes més adients. Praderas va detallar que, tot i ser la federació amb més llicències femenines (22.000), en altres àmbits encara queda molta feina per fer. “Si aprofundíem més vèiem que el 20% del total de persones entrenadores eren dones i, només 3, directores tècniques”, va compartir. Pena, per la seva banda, va detallar que en l’handbol, tot i creure que és una dada extrapolable a altres esports, l’abandonament de l’etapa de cadet a juvenil en les noies és del 50% (15 punts percentuals més que els nois), una xifra que treballen per revertir.
No només tenim dret a la igualtat, sinó que és una pèrdua de talent brutal
#Demana canvi ja està desplegant diferents programes, com promoure agents transformadors o remarcar la importància de la imatge i la llengua, entre altres. En el cas del projecte de l’handbol català, la directiva va detallar que actualment 68 clubs ja s’han adherit al projecte, dels quals 54 són masculins i femenins, 6 femenins i 8 masculins. “Alguna cosa s’està despertant. L’últim any hem vist que han augmentat significativament el nombre de llicències femenines”, va celebrar la vicepresidenta.
Després de les dues ponències, va ser el torn de la taula de debat. La trobada va comptar amb la presència d’Ona Carbonell, medallista olímpica de natació artística, que va compartir taula amb Oriol Camacho, secretari general de la Federació Catalana de Futbol (FCF); Mercè Rosich, presidenta de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA); Jaume Marcè, entrenador de l’equip de natació paralímpic; i Meritxell Benedí, presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Els quatre ponents van compartir la seva experiència en diferents àmbits. En el cas de la medallista olímpica, va desgranar com va viure la maternitat sent esportista d’elit. “Em sentia jutjada. Ser que es deia que mai seria la mateixa després de tenir una criatura”, va detallar. Carbonell va confessar tenir por un cop va decidir anar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 quan estava embarassada i ho atribueixi a la falta de referents amb qui emmirallar-se. La nedadora va confessar que, un cop havent-ho viscut, la maternitat en l’esport d’elit i la conciliació familiar s’han convertit en una de les seves principals lluites: “no cal deixar l’esport per ser mares”.
El secretari general de la FCF va seguir l’estela de les dues primeres ponents i va sintetitzar algunes de les accions que van dur a terme amb la campanya Orgullosa, desplegada des de la federació el 2016, mentre que la presidenta de la FCA, va explicar la seva experiència personal, primer com a esportista i després com a directiva. Camacho va detallar la importància de generar visibilitat amb campanyes de mitjans, activitats promocionals i retransmissions en directe. Rosich, en canvi, va explicar que, en estar vinculada amb aquest esport des dels anys 60, li ha permès “veure l’evolució fins avui”. Va demanar més presència de la dona directiva, ja que és “una de coses que més costa”, i va fer molt èmfasi en la importància del llenguatge inclusiu. En el cas de l’entrenador paralímpic, va reivindicar “la persona que fa esport, no el nen o la nena que li falta un braç”. I va concloure-ho amb “són noms. Són esportistes”.
“No només tenim dret a la igualtat, sinó que és una pèrdua de talent brutal”. La presidenta de l’Institut Català de les Dones, finalment, va exposar alguns dels problemes que observa en l’esport, tot i que també va deixar clar que cada vegada tenim una “societat més conscienciada i unes institucions més compromeses”, i va fer especial èmfasi a les iniciatives de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física. Benedí va detallar, entre altres problemes a erradicar, que falta visibilitat de l’esport femení o la constant sexualització del cos de la dona.
La jornada, a part d’esdevenir com una sessió més del Projecte Talent, és una nova iniciativa de la “legislatura de l’esport femení”, tal com ha definit en diferents ocasions la secretària general. Des d’Esportcat s’han treballat diferents accions com l’acte a Tarragona Entre totes, tot del passat 17 de setembre, on es van reunir 4.000 persones per reivindicar la força de l’esport femení; TOTESPORT. Entre totes, Joc! el primer espai lúdic per a infants i joves de l’esport femení o l’aposta per multiplicar per quatre l’ajut econòmic a clubs femenins.
Projecte Talent: l’esport del futur
“Amb el Projecte Talent mirem l’esport des de diferents perspectives. Començàvem aquí, sobre esport d’elit i, cinc sessions després, tornem al CAR per parlar d’esport femení”, remarcava Caula. El “Projecte Talent: l’esport del futur” parteix de la recerca, expertesa i coneixement de l’univers Esportcat (Generalitat de Catalunya), compost pel CAR de Sant Cugat, el Consell Català de l’Esport i l’INEFC, amb voluntat de crear diferents espais de trobada que promoguin la co-creació de projectes compartits de futur. El punt de partida és enfocar les polítiques esportives de manera transformadora i amb conceptes transversals com el feminisme, la cohesió social i l’ampliació de les persones practicants d’esport i activitat física.
