Anna Caula reivindica el rol de l’esport com «un factor protector de la salut mental»
En el marc de la jornada “Beneficis de l’activitat física en la salut mental: de la teoria a la pràctica”, organitzada per l’Hospital Germans Trias i Pujol i celebrada al mateix centre badaloní, ha abordat la importància que el hospitals “siguin prescriptors de salut”. “No ens cal inventar cap píndola màgica, perquè ja la tenim. És l’esport. I cal que el fem arribar a totes les capes de la societat per prevenir i actuar” davant qualsevol malaltia.
Anna Caula ha recordat que la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut (PEFS), elaborada pel Govern, és una eina de referència i molt útil en aquest àmbit, perquè “la recepta esportiva reforça la pràctica de l’activitat física com un tractament per abordar diverses patologies”, com les mentals, i diferenciant cada cicle vital de la persona, “en els quals vivim l’esport de manera diferent”. En la Guia PEFS, de cada malaltia s’expliquen les característiques i efectes beneficiosos que hi pot tenir la prescripció d’exercici físic específic, així com les activitats esportives recomanades, les precaucions i els consells més rellevants.
D’altra banda, la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física Anna Caula ha recordat que la incidència de casos de malalties mentals en el camp de l’esport és baixa si ho comparem amb la població general, però que, tot i així, “cal anticipar-nos”. “En el cas d’esportistes d’alt rendiment, sovint la diferència entre un esportista top i un de més nivell és la ment, més que la condició física. Ens hem d’anticipar per evitar que l’esportista caigui en situacions d’angoixa, ansietat o depressió”, ha afegit. En aquest sentit, els centres d’alt rendiment catalans, com el CAR de Sant Cugat, a través del Departament de Psicologia de l’Esport, desenvolupen estratègies de seguiment i revisió de la salut mental dels seus esportistes.
Finalment, Anna Caula s’ha referit a la necessitat d’instaurar hàbits saludables i “inculcar l’esport entre els joves”, especialment entre el col·lectiu d’adolescents, on es produeix una caiguda en els índexs de pràctica esportiva –més acusat entre les noies- per “anticipar-nos” i allunyar-los de la virtualitat i les pantalles. “Entenem l’esport com una eina de construcció social. Tenim un camí de complicitats creat i a través de l’esport podem crear una xarxa per construir una ciutadania saludable”, ha conclòs.
La intervenció d’Anna Caula s’ha produït en la sessió “El Futur ja és aquí: Estratègies institucionals per la integració de l’activitat física en el tractament de la salut mental”, en la qual Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, del Departament de la Presidència, ha exposat les prioritats d’aquest acord de país, i el Dr. Emilio Rojo ha explicat el desenvolupament d’aquest Pacte sobre l’esport.
A més, el Dr. Víctor Pérez ha detallat la visió del Pla director de Salut Mental del CATSALUT centrada en l’esport, Quim García de Castrillón ha parlat del paper de l’esport dins del Pla estratègic de Benestar Emocional i Salut Mental a les Illes Balears (IBSALUT), i la Dra. Ana Ibáñez, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ha abordat dels beneficis de l’activitat física en la salut mental.
La jornada ha continuat amb una conferència de la Fundació Rafa Nadal, a càrrec de la responsable de projectes, Eunate Gómez, i amb la difusió d’experiències en diferents dispositius de salut mental del Servei Català de la Salut (CATSALUT) i de l’IBSALUT. L’obertura de la jornada ha anat a càrrec de Jordi Ara, gerent territorial Metropolitana Nord, del Departament de Salut, i del Dr. Joan de Pablo, cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
