Aurelien Ducroz: «A la muntanya m’he sentit petit, és incontrolable»
El doble campió del món de freeride Aurelien Ducroz transmet en aquesta entrevista la seva passió per la neu i la muntanya, però també pel mar. Al freerider de Chamonix tant el podeu trobar baixant una pala vertiginosa com navegant les aigües més crispades dels millors oceans
Hi ha persones que neixen per viure l’aventura i sentir l’adrenalina i una és Aurelien Ducroz. Aurelien (Chamonix, 39 anys) va ser doble campió del món del Freeride World Tour (la Copa del Món del Freeride), i un bon dia va sentir la trucada del mar, fins al punt que ha creuat l’Atlàntic competint a la Transat Jacques Vabre i no descarta fer-ho a la Vendée Globe, la volta al món a vela en solitari. L’ambaixador de Helly Hansen va atendre Esports d’Hivern a Grandvalira (Andorra), on va explicar la seva passió per la muntanya i el mar.
Quines similituds i diferències hi ha entre ésser regatista i esquiador?
En certa manera, els dos esports són molt diferents, però també són molt a prop, ja que són esports de lliscament, que practiquem en entorns naturals que es guien per les lleis de la natura. Són dos mons que estan en constant evolució i on has de qüestionar-te tot el temps, en què la paraula respecte cobra tot el seu sentit. És per això que tots dos mons m’atreuen tant.
+ GALERIA DE FOTOS – AURELIEN DUCROZ, UN ENAMORAT DEL MAR I DE LA MUNTANYA
Dos esports que porten la paraula risc associada al seu ADN.
La clau és la humilitat, l’anàlisi i qüestionar-ho tot cada dia.
La clau al mar i la muntanya és la humilitat, l’anàlisi, estar concentrat i qüestionar-ho tot cada dia
Quin mitjà s’ha notat més petit, desemparat?
Sens dubte, a la muntanya. Crec que hi ha moltes més coses incontrolables que malauradament et poden passar.
On sent més la solitud?
A la navegació, perquè vam passar molt de temps sols, i la malenconia i la solitud són difícils de manejar, però també vaig viure moments de solitud a la muntanya. La clau per superar aquest sentiment és estar concentrat.
I, on és més còmode?
A la muntanya. Vaig néixer-hi i forma part del meu ADN. El mar encara és nou per a mi i necessito domar-lo.
Però, les sensacions són diferents. No és mateix assolir un cim que creuar una línia d’arribada.
La meta és una qüestió de perspectiva, de com es miri. En una regata de vela, la meta és el final. A la muntanya, el cim és només la meitat del viatge. Això que dic és una obvietat però és molt important, i és una de les raons per les quals molts accidents només passen en els descensos.
La meta és una qüestió de perspectiva. En una regata de vela, la meta és el final. A la muntanya, el cim és només la meitat del viatge. Això és una obvietat però és molt important, i és una de les raons per les quals molts accidents només passen en els descensos
On cal ser més previngut?
A la muntanya, ja que el risc és més gran, amb allaus, esquerdes o caiguda de pedres que són difícils de predir. Sempre dic que el que més m’ha ensenyat la muntanya és a ser humil. Comprendre el poder i el perill de la muntanya és clau.
Les preparacions, difereixen molt si l’aventura és al mar o a la muntanya?
L’experiència juga un paper molt important i després tracto d’establir Ponts entre ambdós esports, especialment a la vela, que és molt més tècnica i, en termes de temps, molt més llarga. Aquests són importants per a mi perquè em transmeten confiança. Però, hi ha una cosa que sí que és diferent. I és que a la muntanya són molt poques les vegades que estic sol, però en la navegació en solitari la soledat és el pa nostre de cada dia, i això és difícil d’afrontar, perquè no estem fets per estar completament sols.
El freeride d’alt nivell no deixa d’evolucionar temporada rera temporada, com creu que ha canviat en els últims anys?
El freeride s’està apropant al backcountry i al freeride. A dia d’avui ja no es valora només la millor línia i la rapidesa en el descens, sinó que cada cop són més decisives les acrobàcies i els salts, el que no deixa de marcar una evolució en aquest esport.
A la muntanya cal ser més previngut que al mar, ja que el risc és més gran, amb allaus, esquerdes o caiguda de pedres que són difícils de predir. Comprendre el poder i el perill de la muntanya és clau
La roba que porten els freeriders a dia d’avui tampoc és la mateixa que es duia fa deu anys. Vostè com a ambaixador de Helly Hansen, què destacaria d’aquest aspecte?
Les jaquetes ara són molt més curtes, elàstiques que abans, amb la zona dels colzes i els genolls preformades per facilitar els trucs durant els descensos. També s’incorporen tecnologies com la ‘Life Pocket’ que allarguen la vida de la bateria del mòbil i d’altres accessoris; es redueixen al màxim les cremalleres a les polaines dels pantalons per evitar l’entrada de la neu i tot ha de ser eco-sostenible al màxim, sense comprometre el rendiment en paràmetres d’impermeabilitat i transpirabilitat.
En les seves experiències personals i reptes, on ha necessitat una preparació física més gran?
Estar físicament preparat és el millor consell que he rebut sempre, gràcies a la meva preparació he tingut la sort de no fer-me mal mai i, per tant, mai aturar la meva progressió.
Li queden somnis per complir?
Molts, i els somnis estan per ser viscuts. El projecte d’esquí i de navegació segueix molt present.
El màxim ha de ser combinar tots dos, la navegació i l’esquí.
Sí, sí. Ja ho he fet a Groenlàndia, Spitzbergen o Noruega, i tinc molts projectes similars a l’agenda. Per mi, les muntanyes que descansen a l’aigua no deixaré de perseguir-les.
El freeride s’està apropant al backcountry i al freeride. A dia d’avui ja no es valora només la millor línia i la rapidesa en el descens, sinó que cada cop són més decisives les acrobàcies i els salts
Tant al mar com a la neu es necessita una gran fortalesa mental, treballa vostè la psicologia?
No, però intento preparar-me, anticipar-me al que ha de passar. Com deia abans, comprendre el poder i el perill és clau i la primera qualitat per anticipar-se i aprendre.
Per fer front a reptes com els seus també és necessita molts confiança?
És la base de tot. Has de confit en tu mateix per anar més enllà. Has de confiar en el teu equip per anar més enllà. La confiança és clau en l’autosuperació, tot i que triga en arribar i pots desaparèixer ràpidament. Com a esquiador o navegant m’ha passat molts cops que he perdut aquesta confiança i sempre ha estat per voler anar massa ràpid.
Posi un exemple.
Recordo un dia esquiant, vaig tenir un d’aquells moments en els que era fort físicament, llegia perfectament el terreny i tenia resultats sòlids. En una competició volia impressionar i vaig interpretar malament el terreny, donant un salt cap a les roques. Sense cap mena de dubte, em vaig confiar massa. Després d’un succés com aquest, primer vaig haver de recuperar-me físicament i després mentalment, ja que quan et passen coses com aquestes recuperar la confiança i la seguretat és qüestió de temps.
Si mai s’hagués de perdre per desconnectar del món, aniria a la muntanya o al mar?
A una muntanya que acabés al mar.
I, de quin mitjà es va enamorar abans?
Sens dubte, de la muntanya, perquè vaig néixer-hi i és al meu ADN.
