En confinament: Així és la vida dels guardes d’Ulldeter

Al refugi d’Ulldeter hi ha dos guardes, el Guillem Fernández i l’Elisenda Boix que amb l’ajuda d’en Jaume tiren endavant el refugi Ulldeter, que en els seus inicis va ser la quimera dels primers excursionistes catalans, tal com es pot llegir a la pàgina web de Turisme FGC.

El seu dia a dia abans del confinament era aixecar-se a les sis, fer l’esmorzar per tota la gent que ha passat la nit al refugi, preparar les habitacions i el sopar si hi ha més reserves… El bar està obert durant tot el dia i sempre hi trobareu a un d’ells o al Jaume, que també treballa al refugi. Les estones lliures que es tornen les aprofiten per anar a esquiar a Vallter, a fer alguna canal, a caminar, a fer esquí de muntanya…

Ara estan confinats a la seva casa de La Canya, al Poble de Sant Joan les Fonts amb la seva filla de 7 anys. Hem parlat amb el Guillem «Willi» perquè ens expliqui com està anant l’experiència.

Quan es va donar l’ordre de confinament on estaves i com et va afectar? I com ha afectat al servei que dóna el refugi Ulldeter?

Ens va agafar el 14 de març que estàvem al refugi i teníem unes quantes reserves de grups pel cap de setmana. Però al final la mateixa Federació ja va dir que s’havien de tancar refugis i anul·lar totes les activitats, i vam acabar tancant aquell mateix dissabte.

Des de llavors el nostre dia dia ha sigut quedar-nos a casa i sortir només per anar a comprar menjar cada quatre dies. Fins a la setmana passada, que ja van permetre que la gent torni a treballar i ara ens tornem per pujar al refugi per fer feina de manteniment: envernissar el terra, polir la fusta… El que fem cada primavera abans de l’estiu.

Deus estar acostumat a llevar-te sovint i estar rodejat de natura i muntanyes. Com estàs portant-ho tancat a casa? Has trobat noves maneres de continuar fent el que t’agrada?

Ufff!! Si la veritat és que se’ns està fent molt llarg. Jo que sóc una persona que faig esport cada dia doncs ara m’estic menjant les ungles, encara que puc fer coses al garatge, pujant escales, fent abdominals… Serveix per matar el nervi, però són moltes hores a casa dia rere dia, a més amb la nena que per sort s’està portant molt bé.
Al final t’avorreixes de tot, jo he pintat tota l’escala que són tres pisos, arreglant nyapes que hi havia a la cuina… I així i tot per mi que sóc un minairó que no em puc estar quiet se m’està fent molt llarg perquè a més hem fet un confinament bastant seriós com ha de ser. Per sort ara ja podem pujar a treballar i és una altra cosa, poder passar la nit al refugi i estar treballant s’agraeix.

El confinament amb fills és molt diferent, com ho esteu portant?

Amb la nena vam poder sortir diumenge i vam veure tot el caos que hi havia sota de casa, amb una aglomeració de gent, xerrant i sense respectar les distàncies… Nosaltres ens tornem amb l’Elisenda per sortir amb la nena i ens allunyem una mica del barri per no trobar-nos amb ningú i no tenir la temptació aquesta de parar-te a parlar amb la gent ni res.

Al final per una nena de 7 anys és difícil tot això, no acaba d’entendre perquè no es pot apropar a jugar amb els altres nens i tot el dia és això no es pot fer, això tampoc… Però s’està portant molt bé i mirem de tenir-la entretinguda, saltar a la comba per a que faci exercici.

Emocionalment, com has viscut aquesta finalització sobtada de la temporada?
Buff, no sé que dir-te. La veritat és que ha sigut un sotrac així de cop i volta, jo encara m’ho he pres prou bé perquè el refugi més o menys funciona bé a nivell econòmic i vam pensar que serien uns mesos i ens hem podríem sortir. Ara, si això s’allarga i no podem treballar a l’estiu sí que començarem a patir.

També es comença a sentir que voldran que a l’estiu s’obrin els refugis d’una manera super estranya, amb moltes restriccions d’aforament limitat, de mascaretes, amb guants… La gent no voldrà entrar a fer una cerveseta amb aquestes condicions. Serà un estiu curiós crec

Quins consells o donaries als que com tu es troben molt a faltar les muntanyes?
Jo la veritat és que estic molt content de treballar al refugi perquè avui mateix que m’he quedat a dormir al refugi, no he vist a ningú i aquí no està arribant gent a la muntanya, sembla que estan fent molt bé el confinament.

Només hi ha un consell que puc donar als que tinguin ganes de pujar a la muntanya; paciència i matar el nervi d’alguna manera per aguantar aquest estrès de sortir a fer coses. Perquè em sembla que encara trigarem a sortir, i quan ho fem haurà de ser en solitari. Si vols sortir a la muntanya amb amics em sembla que encara no serà possible, així que paciència i fer bondat. No queda més.

Quina recepta de les que feies al refugi recomanes per fer més suportable el confinament?

Buaa ara estic cuinant moltíssim, m’agrada molt cuinar. Ara m’estic aficionant a les postres, fent molts brownies, tastant receptes amb xocolata per fer bombons… Està brutal.

Però un plat típic de cullera que fem al refugi serien les llenties, amb la recepta de la meva mare. Es posen a bullir directament la patata i la pastanaga tallada petita, uns 100g de llenties per persona i li afegeixo xoriço, cansalada i si puc una mica de morcilla. Es posa a bullit tot això junt tapant i deixant a foc lent i quan ja estan fetes les llenties, per una altra banda tallo ceba, la sofregeixo fins a caramel·litzar-la i quan ja està ofegada li poso bastant pebre de la vera, acabes de sofregir. Això ho afegeixo a les llenties, deixo que faci una mica de xup xup i ja està. Queden molt bones