Meritori top19 de Quim Salarich als Jocs Olímpics d’Hivern de Milano-Cortina

Més del 50% dels esportistes no van poder concloure en una primera mànega en què va nevar de forma extremadament copiosa i va perjudicar en gran mesura els dorsals intermedis i alts. Quim Salarich va aconseguir acabar 21è a la primera mànega, posició que va aconseguir millorar a la segona mànega, escalant fins a la 19a final. És el millor resultat de Quim en uns Jocs, ja que als de Pequín (2022) i Pyeongchang (2018) no va poder acabar la primera mànega

Quim Salarich (LMCE-FCEH) s’ha tret la seva particular espina Olímpica que tenia clavada dels dos anteriors Jocs de Pequín (CHN) el 2022 i de Pyeongchang (KOR) el 2018, on no va poder concloure la primera mànega. Durant aquest 16 de febrer del 2026, el corredor català de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern ha acabat a la 19a plaça en una de les proves de Slalom més dures de tota la història dels JJOO on més del 50% dels corredors no han pogut acabar.

https://x.com/Eurosport_ES/status/2023380078164418899

Les previsions meteorològiques indicaven que, durant el matí, hi havia un risc alt de nevades que podrien dificultar el transcurs de la prova. Aquestes es van confirmar amb gran força i va perjudicar en gran mesura els dorsals que van sortir a partir del 10è, amb especial incidència als que els anava passant més temps perquè el traçat es tornava més lent i la visió era cada cop més reduïda, sense saber per on posar els esquís a l’hora de fer els girs tècnics. Salarich sortia amb el dorsal 33, que en uns JJOO té molt de valor, però no va poder aprofitar-ho al màxim a causa precisament d’aquestes intenses nevades. Un error al mur de la part alta de la primera mànega el va deixar sense bones opcions d’estar més davant a la classificació, quedant-se a +4.18 del que va ser el millor temps en aquesta instància, que va ser el noruec Atle Lie McGrath, amb el dorsal 1.

«A la segona mànega, sense ser espectacular, he demostrat que quan empenyo de veritat puc estar amb els millors. Si hi hagués altres condicions a la primera mànega, hi hauria un altre resultat? Doncs potser sí. He gaudit, estic satisfet amb la meva segona mànega; sempre pot ser millor, falta acabar de polir aquests detalls i si puc acabar de polir aquests detalls i mànigues sòlides estic a dalt. Tant de bo pogués estar el 2030, però penso a curt termini a la següent Copa del Món i les finals de Copa d’Europa”

Després de finalitzar aquesta primera baixada, Quim explicava que «ha estat complicat. Fa una mica de ràbia perquè veníem de dos dies entrenant molt bé, amb bones condicions. Avui hi havia poca visibilitat i un traçat amb parts complicades. He tingut un ensurt molt gran a la part de dalt i això m’ha fet anar més tranquil a la resta de la baixada. Són gatges d’aquest ofici”.

A la segona mànega les condicions van ser totalment contrastants. El cel es va obrir, la pista tenia bona visibilitat i hi havia relleu i es va poder contemplar un gran espectacle. El corredor català partia el desè del portillón de sortida i havia de fer amb determinació per intentar remuntar posicions, encara que el marge de què disposava era poc a causa del gran temps acumulat a la primera mànega. Tot i això, va gaudir de la baixada, amb un mur correcte i una part final sensacional on, fins i tot, va fer el 4t millor registre als sectors 3 i 4 i sent el Top 15 global de la màniga. Tot això, li va servir per arribar a meta “en verd”, un fet que li va permetre asseure’s al seient reservat al campió durant uns segons.

Finalment, i després del pas de tots els corredors, va acabar a la 19a plaça a +4.57 del vencedor, que va ser el suís Loic Meillard.

En acabar la prova, Salarich comentava que «a la segona mànega, sense ser espectacular, he demostrat que quan empenyo de veritat puc estar amb els millors. Si hi hagués altres condicions a la primera mànega, hi hauria un altre resultat? Doncs potser sí. He gaudit, estic satisfet amb la meva segona mànega; sempre pot ser millor, falta acabar de polir aquests detalls i si puc acabar de polir aquests detalls i mànigues sòlides estic a dalt. Tant de bo pogués estar el 2030, però penso a curt termini a la següent Copa del Món i les finals de Copa d’Europa”.

L’or ha estat per a Loic Meillard (SUI), davant de Fabio Gstrein (AUT) i Henrik Kristoffersen (NOR).