Núria Castán, bronze als Mundials de Freeride a Ordino Arcalís

La freerider catalana ha dut a terme una sensacional línia als Campionats del Món disputats a Ordino Arcalís, a Andorra, que li han permès aconseguir la medalla de bronze als primers Mundials de la història. Pol Sabidó, en surf de neu, realitza una excel·lent línia amb un petit error final que el deixa sense podi. Tot i això, assegura un magnífic Top 5 mundial, augurant-li un gran futur en aquesta disciplina.

Abel Moga, en esquí, ha connectat una línia impossible d’imaginar amb un freeride clàssic, molt exposat i tècnic, permetent acabar en el top 8 de la competició. En aquesta mateixa categoria, Jokin Ruiz de Larramendi, ha conclòs a la 12a posició. Finalment, Elisabet Marina, va intentar un espectacular backflip, però no ho va poder recepcionar correctament, deixant-lo fora de qualsevol opció.

Núria Castán Barón (AEP-FCEH) ha tornat a escriure una nova pàgina per a la història dels esports d’hivern al nostre país. La freerider catalana ha esdevingut la primera medallista de bronze de la història en uns Mundials de Freeride. Durant la jornada d’aquest 3 de febrer, aquest esdeveniment s’ha disputat a Ordino Arcalís, a Andorra, on els millors especialistes del planeta s’han citat per a la disputa d’aquest títol inèdit i prestigiós. L’altre membre de l’Equip Nacional, Abel Moga (EMOTION-FCEH), amb una línia de freeride clàssic, molt exposada i tècnica, ha aconseguit una bona 8a posició, Pol Sabidó (AEMA-FCEH), en surf de neu, va concloure al top 5 fregant el podi, Jokin Ruiz de Larramendi (FNDI) acab (CAEI-FCEH), l’última a participar al Mundial no va tenir opcions després de no rebre el seu backflip.

https://x.com/Rincon_Deporte/status/2018743264224940312

La gran protagonista de la jornada de la representació espanyola ha estat Núria Castán. Tenia un objectiu clar i era fer una baixada que li permetés lluitar per l’Or o, com a mínim, estar-hi a prop i lluitar per la resta de medalles. Amb aquesta premissa arrencava la seva línia amb una gran fluïdesa, probablement l’esportista que va fer un descens més ràpid per una zona força tècnica. Castán també va aconseguir connectar un parell de salts en què va destacar un shifty i va prosseguir amb la seva entrada a meta amb una gran felicitat sobre la seva taula. Els jutges van valorar positivament els seus esforços, puntuant-ho amb un total de 79.00 punts i certificant el bronze. La primera campiona del món va ser Mia Jones (EUA) amb 84.00 punts, seguida de Noémie Equy, que va ser segona, amb 81.33 punts.

Encara no m’ho crec. És el primer Mundial que se celebra i és aquí, a Ordino Arcalís, just on va arrencar la meva carrera esportiva. Les condicions eren èpiques i havia de donar-ho tot. Aquesta temporada no estic tenint molta sort, però avui he pogut fer una gran baixada sense caure’m, aconseguint un tercer

Després d’acabar en aquesta gran posició, Núria va afirmar que «encara no m’ho crec. És el primer Mundial que se celebra i és aquí, a Ordino Arcalís, just on va arrencar la meva carrera esportiva. Les condicions eren èpiques i havia de donar-ho tot. Aquesta temporada no estic tenint molta sort, però avui he pogut fer una gran baixada sense caure’m, aconseguint un tercer».

Un altre dels grans resultats d’aquest Mundial va ser el top 5 aconseguit per Pol Sabidó. Una línia plena dhabilitat, connectant salts, 360 i una gran fluïdesa, tot això connectat de forma magistral. El seu camí cap al podi semblava imparable fins que, lamentablement, en una recepció del salt més petit que va fer se li va clavar el cant de la taula de surf de neu i va caure, penalitzant-lo en gran mesura sota el criteri dels jutges. La seva puntuació total va ser de 62.17 punts, deixant-lo molt a prop del podi. El guanyador va ser el suís Liam Rivera amb 84,33 punts. Va saber amb resignació explicava que la línia «estava sent increïble durant tota la baixada, feia tot el que volia i com ho havia planejat. Durant un salt mini, no sé com caic, la neu semblava que es trobava en un altre estat en aquesta zona i m’acabo anant contra la neu, una pena».

Abel Moga va fer un dels highlights de la jornada, un dels millors moments que s’han viscut dins del circuit en una línia totalment exposada, plena de roques i amb un marge d’error molt petit i que podria ser fatal. L’originalitat de la baixada va ser reconeguda per la resta de freeriders, així com els jutges del Mundial, emportant-se el nombre més gran d’aplaudiments i crits de tota la jornada.
Lamentablement, la fluïdesa i el control no van ser els millors, un fet que va perjudicar en gran mesura Moga, baixant fins a la 8a posició, un lloc on es mostrava satisfet pel gran nivell que havia demostrat amb un descens de freeride clàssic. Ben Richards (NZL) es va convertir en el primer campió del món amb 91,67 punts. El mateix Abel, destacava que «estic molt satisfet amb la meva ronda. He pogut arribar a baix, sí que he comès algunes errades i algunes enganxades, això és part del freeride i supercontent i agraït de poder formar part d’aquests FIS Freeride World Championships a Andorra».

Jokin Ruiz de Larramendi en aquest mateix escenari amb una línia molt sòlida, va aconseguir finalitzar al top 12 amb 54.33 punts en la seva primera aparició en un esdeveniment de primer nivell amb els millors especialistes del món, un gran resultat que li genera una confiança excel·lent per al futur.

Finalment, Elisabet Marina, que era l’última a competir, va iniciar el seu descens amb una gran fluïdesa i en un territori força exposat, però, quan va encarar el seu primer gran truc, el backflip, no va poder recepcionar-lo correctament, ja que ho va fer més llarg del que va calcular i va anar directament contra la neu, fent-li perdre qualsevol oportunitat.