Recomanacions per combatre la pressió estètica en l’àmbit esportiu
L’objectiu en l’àmbit esportiu d’aquest Acord de Govern, és erradicar la pressió estètica i la sexualització dels esportistes dissociant l’aparença física dels resultats esportius i les capacitats personals per a la pràctica esportiva, mitjançant els quatre punts següents:
1. Esport, salut i alimentació saludable: L’activitat física esportiva ha de tenir com objectiu mantenir una composició corporal adequada, prevenir lesions, mantenir un bon sistema immune i un bon estat de salut física i psicològica. Diferents treballs científics confirmen que un 40-50% de les dones esportistes experimenten pressió psicològica, relacionada amb la pressió sobre el cos i la imatge corporal. Aquesta pressió psicològica, que ha agreujat la pandèmia, es pot manifestar en forma de quadres d’ansietat continuada o quadres depressius, així com l’aparició o l’agreujament de trastorns de conducta alimentària. El 62% de les dones esportistes professionals experimenten algun tipus de trastorn de conducta alimentària i el risc de desenvolupar-lo és 5 vegades major en esportistes que en la població general.
2. Esport i adolescència: Els canvis corporals i els aspectes relacionats amb la roba esportiva són un dels factors clau que influeixen en l’abandonament esportiu de les noies durant l’etapa de l’adolescència. Aquestes sensacions d’incomoditat i de malestar de les noies s’incrementen en equips o entrenaments mixtos on han de compartir espai o pràctica amb els sorolls. L’adolescència és l’etapa en que a algunes noies arriba la menstruació i és un factor determinant que pot canviar el seu estat físic o mental. Es noten més cansades, tenen dolors i per a elles és una condició biològica nova acompanyada de vergonyes o incomoditats.
3. Roba esportiva : El 70,4% de les esportistes considerades que la roba esportiva femenina està influenciada per les pressions estètiques i estereotips de gènere del passat i/o encara presenta a la societat actualment. Per altra banda, existeix un desacord significatiu sobre l’evolució de la roba esportiva femenina cap a una visió més igualitària: el 54,1% creu que no s’ha evolucionat en aquest sentit, mentre que el 45,9% considera que sí. . Aquesta sexualització, cosificació i estereotips cap a la dona, que es tradueixen en les pressions estètiques i, per tant, en la roba femenina, té una forta influència sobre la percepció del propi cos i la salut mental i física. La roba esportiva pot influir en el risc d’insatisfacció amb el propi cos, pot portar al desenvolupament de trastorns de conducta alimentària ia l’abandonament de l’activitat esportiva. La roba esportiva ha de protegir els atletes. Cal garantir la màxima comoditat i eficiència per a la pràctica esportiva.
4. Comunicació, imatge corporal i esport: Comunicar amb perspectiva de gènere i no reproduir cànons estètics que perpetuen els estereotips i discriminacions de gènere, racials, estètiques LGTBIfòbiques o per raó de discapacitat.
Informació facilitada per l’Observatori Català de l’Esport
